Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat. [...]
Ocell de la família dels estèrnids, de costums gregaris, de plomatge blanc o gris clar i capell negre, de 41 centímetres, i de bec negre amb la punta groga. [...]
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 130 mm de longitud cap-cos, amb el cos llarg i el cap alt, estret i més bru que el cos, amb escates dorsals petites, més o menys carenades, amb la cua d'una i mitja a més de dues vegades la [...]
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels emídids, amb una closca que pot fer fins a 20 cm de llarg, de color bru o ocre, amb taquetes i petites línies grogues al llarg de les sutures de les plaques ventrals, amb cinc plaques vertebrals i quatre plaques costals, i plaques inguinals i [...]
Cadascun dels ratpenats insectívors del gènere Nyctalus, de la família dels vespertiliònids, que viuen generalment als buits dels arbres o als edificis, propis d'Euràsia i el nord d'Àfrica. [...]
Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids, d'uns 31 cm de llargària i força voluminós, que té un reclam monosil·làbic o multisil·làbic agut molt característic. [...]
Dit del nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'éssers vius i de fòssils. [...]