11.
execució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 facturai faïment obratge 2 perpetració(d'una malifeta) efectuació realització plasmació consumació(d'un crim) comissió. La comissió d'un forfet. 3 Acció d'executar un condemnat a mort. el darrer suplici. Sovint usat sense l'adjectiu. 4 Execució d'una obra musical. sonada, acció de sonar [...]
|
12.
possible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 factible realitzable practicable viable donable eventual D'un gran nombre de verbs transitius es forma un adjectiu que inclou la idea de possibilitat afegint a l'arrel els sufixos -able o -ible (accessible, existible, oposable, excusable, etc.) o el sufix -dor (cobrador o cobrable, conrador o [...]
|
13.
ensopir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ensonyar avorrir mig adormir 2 (ensopir-sepron.) abaltir-se adormissar-se endormiscar-se(->) 3 En sentit fig. s'usa gairebé exclusivament en el participi passat (ensopit) en qualitat d'adjectiu. Aquest poble és molt ensopit. Tu mai no vas enlloc: ets un ensopit. sòpit mort. [...]
|
14.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Això m'amoïna pler. bona cosa. Era bona cosa vanitós. qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo. gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals). El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra. La partícula re-, prefixada [...]
|
15.
aplicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. emprar posar en joc. Posar en joc les seves relacions. 4 (aplicar-sepron.). Ésser una cosa susceptible de relacionar-se amb una altra. anar. Aquest adjectiu no va amb aquest mot. adaptar-se acordar-se avenir-se anar d'acord lligar tenir connexió tenir relació quadrar amb Cp. convenir adir-se. 5 [...]
|
16.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que hem notat més amunt sobre el prefix re-. 4 Tornar-se així o així, una cosa: esdevenir posar-se. Es va posar tot vermell. fer-se. Aquest vi es fa agre. Molts verbs amb el sentit de tornar-se es formen de l'adjectiu corresponent amb la terminació -ar o -ir i sovint s'adjunten un prefix [...]
1 v. intr. retornar. Ahir va retornar el nostre germà. revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora. repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó. regressar revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor d'altri. Cp. refer camí, desfer camí, recular, retrocedir, tornar endarrere Tornar en si: Reanimar-se. Retornar-se. 2 Tornar a: recomençar. Ja recomença a ploure. renovar, tornar a fer. Renovar les promeses. ?de nou. Fer de nou. Esdevenir-se de nou. Florir de nou un roser, tornar a florir. Una gran quantitat de verbs es construeixen amb el prefix re- amb el sentit de tornar a: Recaure. Renéixer. Reflorir. Reviure. Rebotar, etc. Tornar a la boca, un menjar: Reglotar. Regurgitar. Tornar a casa, al vespre: Retirar. Tornar a la mateixa: → perseverar. 3 v. tr. restituir retornar. M'has de retornar el llibre que et vaig deixar. reintegrar. Li van ser reintegrats els vint euros que hi havia posat. retre. Va haver de retre tot el que havia rebut. Retre la salut a un malalt. reduir, tornar al seu lloc o estat natural, esp. en medicina. reemborsar o reembossar, tornar diners. V. el que hem notat més amunt sobre el prefix re-. 4 Tornar-se així o així, una cosa: esdevenir posar-se. Es va posar tot vermell. fer-se. Aquest vi es fa agre. Molts verbs amb el sentit de tornar-se es formen de l'adjectiu corresponent amb la terminació -ar o -ir i sovint s'adjunten un prefix. Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc. També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
17.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els [...]
|