FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oriental i cultivada pels seus fruits, medicinals i aromàtics (Pimpinella anisum). Fruit de l'anís. anís estrellat Fruit de la badiana, format per unes vuit parts disposades en estrella, emprat com a aromatitzant i en medicina. Confit fet amb grans d'anís. Confit petit. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Geastrum, del grup dels gasteromicets, l'exoperidi del qual s'obre en forma d'estrella en madurar. estrelleta higromètrica Bolet de l'ordre de les esclerodermatals, semblant a l'estrelleta, però d'exoperidi gruixut i només estès en temps humit (Astraeus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple d'estels. Un cel estelat. Ornat amb un estel o amb més d'un. Bandera estelada. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té lloc poc abans de la sortida del Sol o poc després de la seva posta, s'aplica a la sortida i a la posta d'un astre. Sortida helíaca de l'estrella Sírius. Que té lloc en l'època en què un astre s'acosta a la seva conjunció o se n'allunya, s'aplica a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Representació heràldica d'un cometa consistent en una estrella generalment de dotze rajos, un dels quals s'allarga tres vegades més que els altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a l'escabiosa, però de fulles no tan dividides, flors d'un rosa violaci i fruit sense collar membranós i amb cinc llargues arestes obertes en estrella, que es fa a les pastures seques mediterrànies i als arenals litorals, algunes races de la qual, cultivades en jardineria, fan flors d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que radia. Punt radiant. Calor radiant. Estava radiant d'alegria. En heràld., proveït de rajos, generalment ondats. Una estrella radiant. Una creu radiant. Flamíger 2 . Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d'un eixam de meteors. Punt aparent en què sembla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'autor. Actriu, estrella de cinema. Director de cinema. cinema negre Gènere cinematogràfic que presenta en les seves realitzacions un món marginal, violent, etc. Conjunt de pel·lícules de cinema d'un director, d'una època o d'un país. El cinema [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ha estat consagrada pel temps. Donar prestigi (a algú o alguna cosa) en una activitat. Aquesta pel·lícula la va consagrar com una gran estrella del cinema. Aquesta guia consagra disset restaurants com els més importants. Amb els quatre gols d'aquell partit es va consagrar com [...]
