FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del nord que de l'oest. Fa vent del nord-oest. [usat en aposició] Avançar en direcció nord-oest. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el nord-oest. [usat en aposició] La costa nord-oest. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble nòmada establert al nord-oest d'Aràbia, que la Bíblia considera com a descendent d'Amalec. Relatiu o pertanyent als amalecites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ramader establert, vers els segles vi-v aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià. Relatiu o pertanyent als beribraces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura i a l'art desenvolupats als territoris del nord-oest de l'Índia, en el període que seguí l'expedició d'Alexandre el Gran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Epir. Relatiu o pertanyent a l'Epir o als seus habitants. Dialecte del grec antic que es parlava al nord-oest de l'Epir. Relatiu o pertanyent a l'epirota. [...]