Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig ( [...]
, unça, etc. I els noms derivats de verbs amb les terminacions -ança, -ença: alternança, semblança, creixença, temença, etc.
A final de mot es pot trobar:
s: cabàs, gos, nas, etc.
ç: braç, feliç, terç, veloç, etc.
És útil recordar l'ortografia del so de la essa sorda en alguns casos [...]
, subsidi, subsistir, subsol, substància, substantiu, substituir, substrat, subvenció
A banda d'aquest cas, per a l'ortografia de p i b en interior de paraula és útil repassar aquestes llistes. Recullen alguns mots en què p/b es troben en aquesta posició i en el mateix context gràfic:
Amb p
[...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les indic [...]
