Resultats de la cerca frase exacta: 340

81. declinació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extinció. Conjunt de formes flexionades que en algunes llengües adopta un substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta [...]
82. l' 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
83. després
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, un adjectiu, un substantiu o un pronom. Després de sopar, jugarem. Ell és el qui és més ric del poble després de tu. Després del que t'he dit, em penso que ja aniràs amb més compte. després que Indica el terme respecte del qual s'afirma la posterioritat [...]
84. qual
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjectiu relatiu que va sempre precedit de l'article definit, la combinació el qual usant-se ordinàriament com a pronom equivalent a que, qui o què. De la coneixença dels seus defalliments neix en l'home humilitat, la qual humilitat... Despengueren 400 euros, la qual suma ha [...]
85. superlatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ateny el nivell més alt, o molt alt, d'una qualitat. Ella és bona, dolenta, en grau superlatiu. Que expressa el grau superlatiu. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que expressa la qualitat o la modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Mot o grup de mots que expressen el grau [...]
86. així
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seguit de la preposició de i d'un adjectiu o un adverbi, fins en aquest grau. Ahir també va arribar així de cansada. No sabia que cantessis així de bé. Si ens posem així de lluny no hi ha perill. Amb valor adjectiu: Un dia així no convida a sortir. Amb idees [...]
87. aquell -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la tercera persona. D'ací a aquell poble, hi estarem més d'una hora. Porta'm aquell cove: el que és sota la pomera. Aquell any va fer molta calor. En el discurs, designa la persona o la cosa [...]
88. ho
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era.  [...]
89. quin -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un o uns d'un grup o d'un nombre de persones o coses sobre el qual o els quals recau una interrogació directa o indirecta. Quin dia vindràs? Amb quin ganivet ho tallaràs? Per quins carrers heu passat? No sap quina resposta fer-me. Adjectiu exclamatiu. Quin arbre més alt! Quina [...]
90. referir 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una altra. Referir una planta a tal gènere. Una cosa, tenir una relació de dependència, subordinació, etc., amb una altra. L'adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix. Algú que parla de quelcom o que diu quelcom, entendre que parla o que ho diu d'algú o d'alguna [...]
Pàgines  9 / 34 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>