91.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número [...]
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número, punt, grau. ¿Qué número calza?, quin número calça? 5 [en costura] número, mida f. 6 [espectáculo] número. 7 gram nombre. Número singular, plural, nombre singular, plural. 8 pl [en mayúscula] [libro de la Biblia] Nombres. 9 áureo número nombre d'or (o auri). 10 barajar números fer comptes. 11 de número numerari. 12 el mayor número de el nombre més gran de. 13 en gran número en gran nombre. 14 en número de cien, mil cent, mil (o un centenar, un miler). Llegaron en número de mil, en van arribar mil (o un miler). 15 en números rojos en números vermells. 16 hacer número fer nombre. 17 hacer números fam fer números. 18 ley de los grandes números llei dels grans nombres. 19 libro de los Números [de la Biblia] llibre dels Nombres. 20 montar un (o el) número fam fer el número (o fer el numeret), fer un espectacle. Siempre monta un número delante de toda la família, sempre fa el número davant de tota la familia. 21 número abstracto, número concreto nombre abstracte, nombre concret. 22 número atómico fís nombre atòmic. 23 número cardinal, número ordinal nombre cardinal, nombre ordinal. 24 número de matrícula [de un coche] número de matrícula. 25 número dual gram nombre dual. 26 número entero nombre enter (o sencer). 27 número mixto nombre mixt. 28 número primo nombre primer. 29 número quebrado (o fraccionario) nombre trencat (o fraccionari). 30 número racional nombre racional. 31 número redondo nombre rodó. 32 número suelto [periódico] número solt. 33 número uno [el mejor] número u. 34 sin número sens nombre, innombrables. 35 un buen número un bon nombre. 36 un gran (o incalculable, o infinito) número un gran (o incalculable, o infinit) nombre. |
92.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
|
93.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir [...]
|
94.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
|
95.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del [...]
|
96.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
97.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... [...]
|
98.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar [...]
|
99.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
|
100.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 [...]
|