91.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cantidad] nombre. Un número inesperado de espectadores, un nombre inesperat d'espectadors. 2 [cifra] xifra f, nombre. Número romano, xifra romana. 3 [en una serie] número. Sacar un buen número, treure un bon número. Un número de una revista, un número d'una revista. 4 [de zapatos] número [...]
|
92.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]
|
93.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir [...]
|
94.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [...]
|
95.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del [...]
|
96.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
97.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... [...]
m 1 [señal] punt. 2 gram [signo ortográfico] punt. 3 med [de sutura] punt. 4 [del fusil] mira f. 5 [costura] punt. Punto de cadeneta, punt de cadeneta. 6 [género de punto] punt. Una chaqueta de punto, una jaqueta de punt. 7 [medida tipográfica] punt, punt tipogràfic. 8 [lugar] punt, indret, lloc. Esto pasó en un punto de la Costa Brava, això s'esdevingué en un punt de la Costa Brava. 9 [en un tejido] punt. Coger los puntos de una media, collir els punts d'una mitja. 10 [de coches de alquiler] parada f. 11 [naipes, dados, exámenes, juegos, etc] punt. Un partido a cincuenta puntos, un partit a cinquanta punts. 12 fig punt, punta f. Un punto de dulce, de salado, un punt de dolç, de salat. 13 [estado adecuado] punt. El arroz está en su punto, l'arròs està al punt. 14 [fase, estado] punt. El asunto está en su punto crítico, l'afer està en un punt crític. 15 [aspecto] punt. El punto capital de la cuestión, el punt capital de la qüestió. 16 [de una conferencia, escrito] punt. 17 fís punt. Punto de ebullición, punt d'ebullició. 18 [puntillo] punt, amor propi. 19 [en los juegos de azar] punt. 20 mús punt. 21 al punto [enseguida] a l'instant, a l'acte, de seguida. 22 a punto [con oportunidad] a punt. Vienes a punto: comerás con nosotros, vens a punt: dinaràs amb nosaltres. 23 a punto [preparado] a punt. La comida ya está a punto, el dinar ja és a punt. 24 a punto [en su punto] al punt. Puesta a punto, posada al punt. 25 a punto de a punt de. 26 a punto de caramelo al punt de caramel. 27 a punto fijo amb certesa, amb seguretat. 28 bajar el punto a una cosa fig moderar, temperar una cosa. 29 calzar muchos (o pocos) puntos fig calçar molts (o pocs) punts. 30 coger los puntos [de una media] collir els punts. 31 dar en el punto fig [acertar] tocar-hi de mig a mig (o de ple). 32 de medio punto arquit de mig punt. 33 de todo punto totalment, absolutament, completament. Esto es de todo punto inadmisible, això és totalment inadmissible. 34 en punto en punt. Llegó a las siete en punto, va arribar a les set en punt. 35 en su punto al punt. El arroz está en su punto, l'arròs està al punt (o té el punt). 36 hacer punto fer mitja. 37 hasta cierto punto fins a cert punt. 38 hasta tal punto que fins al (o a un) punt que. 39 no perder punto fig no deixar escapar res (o cap detall). 40 poner a punto posar al punt. 41 poner en su punto fig i fam posar al punt. 42 poner los puntos a algo fig anar darrere d'algú o d'alguna cosa. Poner los puntos a la hija del director, anar darrere la filla del director. 43 poner los puntos sobre las íes fig i fam posar els punts sobre les is. 44 poner punto final a fig i fam fer creu i ratlla. 45 por puntos [en boxeo] per punts. Ganar, perder por puntos, guanyar, perdre, per punts. 46 punto cardinal punt cardinal. 47 punto crítico punt crític. 48 punto de alumbrado punt d'enllumenat. 49 punto de apoyo punt de suport. 50 punto débil (o flaco) flaca, flac. 51 punto de costado med mal de costat. 52 punto de cruz punt de creu. 53 punto de enchufe punt d'endoll. 54 punto de fábrica constr punt de fàbrica. 55 punto de fuga art punt de fuga. 56 punto de honra punt d'honor. 57 punto de luz punt de llum. 58 punto de mira punt de mira. 59 punto de nieve [de la clara de huevo] punt de neu. 60 punto de partida punt de partida. 61 punto de penalti punt de penal. 62 punto de referencia punt de referència. 63 punto de vista punt de vista. Le pidieron que expusiera su punto de vista, li demanaren que exposés el seu punt de vista. 64 ¡punto en boca! fig muts i a la gàbia! 65 punto menos que gairebé, quasi. Punto menos que imposible, gairebé impossible. 66 punto muerto punt mort. 67 punto por punto fil per randa, amb tots els ets i uts. 68 punto y aparte [escritura] punt i a part (o a cap). 69 punto y aparte fig figues d'un altre paner, tota una altra història. Esto ya es punto y aparte, això ja són figues d'un altre paner. 70 punto y coma punt i coma. 71 puntos suspensivos gram punts suspensius. 72 sacar de puntos [una escultura] treure de punts. 73 ser un punto filipino fig ésser un bon punt. 74 subir de punto una cosa augmentar, créixer. Mi indignación subió de punto al ver..., la meva indignació va augmentar en veure... |
98.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar [...]
|
99.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
|
100.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 [...]
|