En català, per indicar que s'ha introduït o inclòs una cosa dins una altra, es pot fer servir el verb inserir, i no insertar.

Hi ha altres paraules de la mateixa família que també poden provocar dubtes; així, s'ha d'utilitzar el participi inserit (i no insertat) i l'adjectiu inserible (i no insertable). Per exemple:

Cal inserir un anunci als diaris.
Hem inserit una nota en un text.
Han redactat un full inserible.