En català, per designar el fet d'estimar s'utilitzen mots com ara afecte, estima, estimació o afecció. Per exemple: Sempre ha tingut un gran afecte pels seus avis. Com a apel·latiu afectuós, són habituals les formes següents: rei, reina; amor; estimat, estimada; vida; nino, nina, etc. Per [...]

Malgrat l'ús general que es fa del mot apreci i encara que el verb apreciar sigui normatiu, en català s'ha de dir afecte, estima o estimació. Així doncs, en comptes de dir: És un noi molt simpàtic, de seguida li vaig agafar apreci Des que la va enganyar en els diners de l'herència no li té cap [...]

contractaren..., en els parlars valencians) Hi ha altres construccions per expressar aquesta probabilitat referida al futur, en què també es manté la correlació entre el condicional i el pretèrit imperfet de subjuntiu. Per exemple: Li agradaria que les seves filles li tinguessin més d'afecte (i no [...]

estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple: N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.  [...]

L'expressió castellana el roce hace el cariño, que es fa servir en registres informals per indicar que a vegades l'afecte o l'amor entre dues persones no neix de sobte sinó a còpia de tractar-se amb freqüència, no té un equivalent exacte en català. Segons el context, es pot traduir per expressions [...]