FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar obertament (la fe, la creença, l'opinió, pròpia). Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.). Dedicar un sentiment intens (d'afecte, d'admiració) envers algú. Li professava un veritable afecte. Fa anys que es coneixen i es professen una gran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar d'afectar agradablement amb demostracions d'afecte, reverència, etc. Afectar d'una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l'orella. Les lloances dels seus adoradors l'afalaguen. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer conèixer, expressar, amb totes les circumstàncies particulars (alguna cosa). El metge ha particularitzat el cas d'aquest malalt. Fer distinció especial (d'algú) en l'afecte, l'atenció, etc. L'assemblea l'ha particularitzat com a soci d'honor. Distingir-se . Aquest [...]
