Resultats de la cerca frase exacta: 112
|
101.
corrido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, capbaix -a, capmoix -a. 6 de corrido de carrera, d'una tirada. Leer de corrido, llegir de carrera. 7 de corrido de cor, de memòria. Saber de corrido, saber de cor. 8 pesar corrido fer bon pes. [...]
|
|
102.
hebra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'una tirada. 11 pegar la hebra fam fer petar la claca (o fer-la petar). [...]
|
|
103.
tirado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bufar i fer ampolles, ésser flors i violes, ésser fàcil (o planer). ¿Difícil? Esto está tirado, difícil? Això és bufar i fer ampolles. m 5 tecnol [de los metales] estiratge. 6 gràf tiratge, tirada f. [...]
|
|
104.
taco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Tacos de jamón, daus de pernil. 9 [comida ligera] mos, mossec. 10 p fr [de vino] tirada f, trago. 11 [palabrota] renec, paraulota f, paraula gruixuda f. Soltar tacos, dir renecs. 12 fig [lío] embolic, garbuix, bullit, embrolla f. 13 amer [tacón] taló, tacó. 14 estar hecho un taco estar fet un garbuix [...]
|
|
105.
suerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la suerte está echada la sort ja ha estat tirada, els daus ja han estat tirats. 25 por suerte [afortunadamente] per sort (o per fortuna). 26 tentar la (o probar) suerte temptar la sort, temptar la fortuna. 27 tocarle a uno la suerte tocar-li a algú. Le tocó la suerte, li va tocar. 28 toda suerte de [...]
|
|
106.
aliento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
esperit. 6 aliento vital vitalitat, energia. 7 cobrar aliento fig prendre alè, cobrar coratge. 8 dejar sin aliento deixar sense alenar, deixar parat (o glaçat). 9 de un aliento d'un alè, d'una tirada. Beber de un aliento, beure d'un alè. 10 estar sin aliento fig estar desanimat (o alacaigut), estar barres [...]
|
|
107.
sort
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 [mena] suerte, clase, género m. 6 agr [camp] suerte. 7 hist i relig [objectes endevinatoris] suerte. 8 bona sort! ¡buena suerte!9 encara sort! ¡menos mal!10 encara sort que menos mal que. 11 fer a la sort echar a suertes (o a suerte). 12 la sort ja està tirada la suerte está echada. 13 per sort [...]
|
|
108.
tiro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'artilleria f. 10 [caballerías] tir. El tiro de un carro, el tir d'un carro. 11 [de los arreos] tirant. 12 [cuerda] corda f. 13 [de una chimenea] tiratge, tir. 14 [de una pieza de tela] tir, tirada f. 15 [de un pantalón] [amplària de l']entrecuix. 16 [de un vestido] [amplària de l']esquena f. 17 [de una [...]
|
|
109.
còpia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, còpia d'una composició tipogràfica, esp. la feta abans de la tirada definitiva. galerada, íd. abans de compaginar. ozalid, còpia d'un fotolit en un paper preparat amb una emulsió a base de sals de diazoni. compaginada, íd. un cop feta la compaginació. rèplica compulsa, còpia d'una acta autèntica [...]
|
|
110.
cant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
refilets que fa d'una tirada un ocell en cantar. correnteig, un dels cants de la perdiu. amanyac, cant amb què festegen els coloms i les tórtores. parrup o marruc, cant del colom i la tórtora. parrupeigo marruqueig, acció de cantar el colom i la tórtora. piuladissa, cant d'ocells. Manuel Franquesa [...]
→ cançó. cantada. Hem fet una bella cantada. cantadissa, conjunt dels cants d'una munió de cantaires, d'ocells. cantúria cantiri canticela monodia, cant a una sola veu. homofonia, composició a una sola veu. polifonia o cant polifònic, cant a diferents veus. cantussol o salmòdia, cant monòton. solo duo o duet trio o tercet melodia, peça de música vocal amb acompanyament. coral. Un coral de Bach. nènia, cant funeral. pastorel·la, cant pastorívol, dels pastors. cant pla, cant gregorià. gori-gori, cant fúnebre dels enterraments (fam.). recitat o recitatiu, recitació musical en què les paraules són més aviat declamades que no pas cantades. càntic, cant religiós. himne (→), cant religiós o patriòtic. epinici, cant de victòria, himne triomfal. lloa, himne de lloança. cantata, peça poètica posada en música. antífona, cant breu en la litúrgia catòlica, consistent generalment en un verset. ària, cant fet per a ésser cantat per una sola veu, esp. en l'òpera. cavatina, cant de forma més simple que l'ària. peà, en l'antiguitat grega, himne en honor d'Apol·lo; cant de guerra, de victòria, de festa. refilet, refilada, refiladissa o xerradissa, cant dels ocells. passada, sèrie de refilets que fa d'una tirada un ocell en cantar. correnteig, un dels cants de la perdiu. amanyac, cant amb què festegen els coloms i les tórtores. parrup o marruc, cant del colom i la tórtora. parrupeig o marruqueig, acció de cantar el colom i la tórtora. piuladissa, cant d'ocells. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
→ cançó.
cantada. Hem fet una bella cantada.
cantadissa, conjunt dels cants d'una munió de cantaires, d'ocells.
cantúria
cantiri
canticela
monodia, cant a una sola veu.
homofonia, composició a una sola veu.
polifonia o cant polifònic, cant a diferents veus.
cantussol o salmòdia, cant monòton.
solo
duo o duet
trio o tercet
melodia, peça de música vocal amb acompanyament.
coral. Un coral de Bach.
nènia, cant funeral.
pastorel·la, cant pastorívol, dels pastors.
cant pla, cant gregorià.
gori-gori, cant fúnebre dels enterraments (fam.).
recitat o recitatiu, recitació musical en què les paraules són més aviat declamades que no pas cantades.
càntic, cant religiós.
himne (→), cant religiós o patriòtic.
epinici, cant de victòria, himne triomfal.
lloa, himne de lloança.
cantata, peça poètica posada en música.
antífona, cant breu en la litúrgia catòlica, consistent generalment en un verset.
ària, cant fet per a ésser cantat per una sola veu, esp. en l'òpera.
cavatina, cant de forma més simple que l'ària.
peà, en l'antiguitat grega, himne en honor d'Apol·lo; cant de guerra, de victòria, de festa.
refilet, refilada, refiladissa o xerradissa, cant dels ocells.
passada, sèrie de refilets que fa d'una tirada un ocell en cantar.
correnteig, un dels cants de la perdiu.
amanyac, cant amb què festegen els coloms i les tórtores.
parrup o marruc, cant del colom i la tórtora.
parrupeig o marruqueig, acció de cantar el colom i la tórtora.
piuladissa, cant d'ocells.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana