FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural. Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oració, proposició, sintagma susceptible d'ésser interpretat de dues o més maneres. Ambigüitat resultant d'una oració, d'una proposició, d'un sintagma amfibològics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió. Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera part d'una oració simple, o primera oració d'una oració composta, el sentit de la qual es completa per l'apòdosi. La pròtasi d'una oració condicional. [...]