Resultats de la cerca frase exacta: 121
Diccionari de la llengua catalana
|
91.
trompa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, per a fer el buit, mitjançant la depressió produïda per aigua o mercuri que circula a alta velocitat. Baldufa1 1 1. [...]
|
|
92.
embut
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que té la forma d'un con buit invertit amb un tub en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d'una bota, d'una ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid o gra. Un embut de llauna, de vidre. Circumloquis, expressions ambigües, etc., emprats en [...]
|
|
93.
fogó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fogar, especialment el que hi ha a les cuines de carbó o de llenya instal·lat en un buit practicat en un massís d'obra en forma de taula, amb un forat lateral per a donar accés a l'aire i treure la cendra i un forat dalt on es posa allò que es vol escalfar. Fogar [...]
|
|
94.
càpsula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prendre. Vas en forma de casquet esfèric, del qual hom se serveix principalment per a evaporar líquids. Una càpsula de porcellana, de platí. Casquet de full d'estany amb què es cobreixen la boca i el tap d'una ampolla. Cilindre metàl·lic buit que conté el [...]
|
|
95.
dispositiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. dispositiu electrònic Dispositiu en què la conducció és deguda al moviment d'electrons o d'ions en el si d'un gas a baixa pressió, en el buit o en un semiconductor. dispositiu intrauterí Dispositiu contraceptiu consistent en una peça de plàstic o [...]
|
|
96.
cantó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què quatre jugadors ocupen els quatre racons d'una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap. En heràld., punt situat als quatre angles del camper. Espai buit dels quatre que deixa sobre un [...]
|
|
97.
motlle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Model buit o ple que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. Model de cartó, de llauna o d'un altre material retallat que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, números o dibuixos [...]
trobar1
|
|
98.
trobar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o venir al lloc on és per parlar-hi, veure'l, etc. Veure presentar-se (quelcom) sota una determinada manera d'ésser, aspecte, etc. He trobat el safareig buit: qui ha gastat l'aigua? Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. No trobo bé que no vingueu [...]
|
|
99.
estria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mitjacanya en buit al llarg d'una columna, d'una pilastra, d'un ornament arquitectònic, etc. Una petxina blanca amb estries blaves. Solc a la superfície d'una cosa. Solc de poca amplada i fondària que serveix d'ornament en una peça de mobiliari o altra construcció en [...]
|
|
100.
metre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cada vers. En la seva poesia, Carner emprà molts metres diferents. Unitat de longitud del sistema internacional, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, i equivalent, originàriament, a la deu milionèsima part del quadrant del [...]
|
trobar1
1 1 v. tr. [LC] Veure presentar-se a la fi (allò que cercàvem). Ja el pots cercar que no el trobaràs pas. El barret? El trobareu allà mateix on l'heu deixat. Vol vendre's la casa, però no troba comprador. No troba ningú que li deixi diners. Trobar partidaris. Semblava mort: no li trobàvem el pols.
1 2 v. tr. [LC] Veure presentar-se per atzar (una cosa que no cercàvem). Fent un sot hem trobat una moneda romana. M'he trobat un anell a la butxaca: no sé qui me l'hi deu haver ficat. Ha trobat un adversari digne d'ell. Trobar la mort en una batalla.
1 3 v. tr. [LC] per ext. Trobar la solució d'un problema. Trobar el mitjà de fer una cosa. Trobar l'explicació d'un fenomen. Trobar una expressió adequada.
1 4 tr. pron. [LC] M'he trobat una sorpresa a la nevera.
1 5 [LC] ja ho trobarem! Expressió per a indicar que s'està d'acord a ajornar un cobrament.
2 1 intr. pron. [LC] Coincidir per atzar amb algú en un lloc. Avui m'he trobat amb en Pere a la Rambla.
2 2 intr. pron. [LC] Dues o més persones, reunir-se amb una finalitat determinada. Si hi vas ja ens hi trobarem. Ens trobem cada dijous per jugar a cartes. Convé que ens trobem al meu despatx per a discutir el nou contracte.
2 3 tr. [LC] anar a trobar algú [o venir a trobar algú] Anar o venir al lloc on és per parlar-hi, veure'l, etc.
3 1 tr. [LC] Veure presentar-se (quelcom) sota una determinada manera d'ésser, aspecte, etc. He trobat el safareig buit: qui ha gastat l'aigua? Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. No trobo bé que no vingueu. Trobo que fas bona cara. El metge l'ha trobat millor.
3 2 intr. pron. [LC] Avui em trobo millor. Sempre es queixa que no es troba bé. Com te trobes? Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners. L'àtom de carboni es troba envoltat per quatre àtoms d'hidrogen. El solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta.
4 1 intr. pron. [LC] Ésser en un moment donat en un lloc, estar present. Jo, llavors, em trobava a París. Quan va passar això, jo m'hi trobava.
4 2 intr. pron. [LC] Alguna cosa, ésser en un lloc. Els documents més valuosos es troben a l'arxiu.
5 intr. [FLL] ant. Versejar.