51.
frontample -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De front ample. [...]
|
52.
platirostre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De bec ample. [...]
|
53.
carric
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobretot ample amb esclavines esglaonades. [...]
|
54.
bujola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell de la forma d'una galleda, però més baix i més ample, que serveix per a rentar plats, rentar-se els peus, etc. [...]
|
55.
celobert
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pati interior d'una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dona llum i aire a les habitacions immediates. [...]
|
56.
platós
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rem molt ample que s'empra com a timó. [...]
|
57.
rascleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixol de tall ample per a toscar el suro. [...]
|
58.
turbinat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estret a la base i ample a l'àpex. [...]
|
59.
caprimulgiformes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells, de cap ample, bec curt i cavitat bucal molt grossa, que comprèn vuit famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
|
60.
hipopotàmids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers artiodàctils del grup dels suïformes, de cos robust, extremitats curtes i gruixudes, cap massís amb musell ample, que viuen als principals rius de l'Àfrica. Individu d'aquesta família. [...]
|