1.
cabell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que surt a la pell del crani de l'espècie humana. Cabells negres, rossos, castanys, blancs. Cabells llargs, curts. Cabells esbullats. Cabells a lloure. Néixer els cabells. Caure els cabells. Pentinar, arrissar, tallar, els cabells. El gruix d'un cabell. Conjunt dels cabells [...]
|
2.
pelussera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl, cabell, llarg i embullat o mal pentinat. [...]
|
3.
enrossir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar ros. Aquesta tintura enrosseix el cabell. Enrossir la carn en coure-la. Esdevenir ros. El cabell se t'ha enrossit. [...]
|
4.
cabellut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molt de cabell. [...]
|
5.
cap-rossenc -rossenca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el cabell ros. [...]
|
6.
decalvar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extirpar (a algú) el cabell. [...]
|
7.
rapar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar arran el cabell, el pèl (d'algú, d'algun animal). Fer-se tallar arran els cabells. Aquesta tarda vaig al barber a rapar-me. [...]
rapar1
|
8.
caragoladís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té propensió a caragolar-se. Cabell caragoladís. [...]
|
9.
esborrifament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat del pèl o del cabell esborrifat. [...]
|
10.
ondat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa ondes. Té el cabell ondat. [...]
|