FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assessora. Persona que pel seu coneixement especial d'un assumpte o d'una matèria és encarregada de donar consell, d'il·lustrar, d'assistir a altri en una tasca, una empresa o una decisió. Lletrat a qui, pel seu càrrec, pertany d'il·lustrar, amb el seu dictamen, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que narra, generalment en vers i amb un estil elevat, els fets d'herois d'altre temps. Poema èpic. Poesia èpica. Relatiu o pertanyent a la poesia èpica. Estil èpic. Digne d'ésser l'assumpte d'una epopeia. Una acció èpica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa o rep una llum que res no enfosqueix. Un cel, un temps, clar. Una casa clara, una cambra clara. Fer un dia clar. ésser clar Ésser de dia. A les 7 de la tarda encara és clar. fer-se clar Fer-se de dia. Que és d'un matís poc pujat, parlant de colors. Color clar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a obturar. Allò que obtura o tapa una obertura. L'obturador d'una càmera fotogràfica. Junta disposada entre el canó i la culata d'una arma de foc, especialment d'una peça d'artilleria, per tal d'evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que regeix. Membre d'un ajuntament. Persona que vetlla pel compliment de les ordres del director durant la preparació i la realització d'un espectacle, d'un programa de ràdio o d'un programa de televisió. Regidor d'escena, regidor de teatre. La regidora va fer aplaudir el [...]