Resultats de la cerca frase exacta: 8
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
forjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar (un metall) o afaiçonar (un objecte metàl·lic) pel procediment de la forja. Forjar ferro. Forjar una espasa. Imaginar (quelcom), formar en el pensament, en la fantasia. Forjar mots nous. Forjar-se quimeres. [...]
|
|
2.
reforjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forjar de nou. [...]
|
|
3.
forjable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot forjar. [...]
|
|
4.
empescar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inventar, forjar, (un projecte, una excusa, una cosa a endevinar, una mentida, etc.). S'havien empescat unes cobles contra el governador. Totes se les empesca! El poble s'empescarà que has portat la pesta. [...]
|
|
5.
contraforjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forjar (una peça de metall) batent-la alternativament de pla i de cantell. [...]
|
|
6.
forja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de forjar; l'efecte. Conjunt d'operacions de conformació dels metalls en calent a cops de martell o per mitjà de successives compressions entre dues superfícies dures. Obrador on es treballen els metalls en calent amb el mall i l'enclusa. [...]
|
|
7.
sabater 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plantilla de cartó, de fullola o de metall que s'utilitza per a forjar una motllura sobre un material encara tendre mitjançant el seu desplaçament lineal guiat per un regle. [...]
|
|
8.
martinet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de forjar, batre metalls, etc., que consisteix essencialment en un bloc d'acer muntat a l'extrem d'una palanca o d'un mànec basculant que s'alça i es deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa. Màquina per a clavar estaques i pilons. Peça del [...]
martinet
|
martinet
1 1 m. [EI] [LC] [ML] Instrument de forjar, batre metalls, etc., que consisteix essencialment en un bloc d'acer muntat a l'extrem d'una palanca o d'un mànec basculant que s'alça i es deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
1 2 m. [AQ] [EI] [OP] Màquina per a clavar estaques i pilons.
2 m. [MU] Peça del mecanisme del clavecí proveïda d'un bec que pinça la corda.
3 1 m. [ZOO] Ocell de la família dels ardeids, que arriba a fer 60 centímetres de llargada.
3 2 [ZOO] martinet blanc Ocell de la família dels ardeids, de mida mitjana, plomatge blanc, silueta estilitzada amb el coll i el bec llargs (Egretta garzetta ).
3 3 [ZOO] martinet de nit [o martinet d'olivera, o martinet de garrofera] Ocell de la família dels ardeids, de costums nocturns, amb el plomatge de tonalitats fosques amb un plomall blanc (Nycticorax nycticorax ).
3 4 [ZOO] martinet fosc Ocell de la família dels ardeids, rar a les nostres contrades (Egretta gularis ).
3 5 [ZOO] martinet menut Ocell de la família dels ardeids, d'uns 35 centímetres de llargada, que viu en ambients palustres (Ixobrychus minutus ).
3 6 [ZOO] martinet ros Ocell de la família dels ardeids, amb el plomatge blanc i el del dors de color castany (Ardeola ralloides ).