41.
ball
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pot servir d'acompanyament a un ball. En aquesta òpera hi ha un ballable deliciós. La ràdio ha donat una hora de ballables. dansa. 2 Ball de Sant Vito: Corea (neol. tèc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
42.
llevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allevar. 3 produir. 4 (llevar-sepron.). Llevar-se del llit. alçar-se saltar (o botar) del llit, llevar-se ràpidament. deixar el llit, llevar-se després d'una malaltia. matinaro matinejar, llevar-se molt d'hora. ésser grandier, llevar-se habitualment tard. 5 v. intr. [...]
|
43.
últim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 darrero darrerà postrem suprem. L'hora suprema. extrem. Arribar a l'extrema vellesa. L'extrem Orient. ressaguer, el qui resta l'últim. Cp. ressagot punter, que és a la punta d'una cosa. El carreter cavalcava sobre la mula puntera. final saguer, es diu d'una persona o cosa que, en una sèrie [...]
|
44.
establir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. restaurar(fig.), tornar a posar en vigor, restablir. fermar(≠ firmar), establir amb força legal un tracte, un conveni, etc. Fermar les treves. Fermar un matrimoni. determinar. Encara no hem determinat l'hora de la sortida. 2 decidir, ordenar. 3 (establir-sepron.). Fixar la residència en un lloc [...]
|
45.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
es dona gaire, de ploure i fer sol alhora. seguir-se. A vegades se segueixen coses en una hora que no s'esdevenen en mil anys (Tirant lo Blanc). complir-se. S'ha complert la teva predicció. sorgir, esdevenir-se sobtosament. brollar, íd. caure (o baixar) del cel, esdevenir-se inesperadament un [...]
|
46.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agitada, etc.) remuguejar(com de dues persones que parlen remugant) rondinaro rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un [...]
|
47.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. retornar. Ahir va retornar el nostre germà. revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora. repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó. regressar revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor [...]
1 v. intr. retornar. Ahir va retornar el nostre germà. revenir, tornar reiteradament. És un mal que li revé a cada hora. repassar, tornar a venir o a passar pel mateix lloc. Al meu retorn de París, repassaré per Avinyó. regressar revertir, tornar, una cosa, a mans del qui l'havia cedit en favor d'altri. Cp. refer camí, desfer camí, recular, retrocedir, tornar endarrere Tornar en si: Reanimar-se. Retornar-se. 2 Tornar a: recomençar. Ja recomença a ploure. renovar, tornar a fer. Renovar les promeses. ?de nou. Fer de nou. Esdevenir-se de nou. Florir de nou un roser, tornar a florir. Una gran quantitat de verbs es construeixen amb el prefix re- amb el sentit de tornar a: Recaure. Renéixer. Reflorir. Reviure. Rebotar, etc. Tornar a la boca, un menjar: Reglotar. Regurgitar. Tornar a casa, al vespre: Retirar. Tornar a la mateixa: → perseverar. 3 v. tr. restituir retornar. M'has de retornar el llibre que et vaig deixar. reintegrar. Li van ser reintegrats els vint euros que hi havia posat. retre. Va haver de retre tot el que havia rebut. Retre la salut a un malalt. reduir, tornar al seu lloc o estat natural, esp. en medicina. reemborsar o reembossar, tornar diners. V. el que hem notat més amunt sobre el prefix re-. 4 Tornar-se així o així, una cosa: esdevenir posar-se. Es va posar tot vermell. fer-se. Aquest vi es fa agre. Molts verbs amb el sentit de tornar-se es formen de l'adjectiu corresponent amb la terminació -ar o -ir i sovint s'adjunten un prefix. Guerxar-se o enguerxir-se (de guerxo). Engrossir-se (de gros). Engroguir-se (de groc). Ennegrir-se (de negre), etc. També amb -ejar: Vesprejar. Escassejar. Fluixejar. Sovintejar, etc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
48.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se(en excuses, compliments, etc.) enunciar(->), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l [...]
|
49.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
no te'n fiïs: se li veu el llautó d'una hora lluny. Ant. Sincer. Ésser d'una peça. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
50.
menjada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, àpat en comú dels primitius cristians; per ext., àpat d'amics. mossada, breu menjada que hom fa a qualsevol hora del dia. Menjar una mossada. queixalada, íd. beguda, en la frase fer beguda, íd. gaudeamus, àpat en què hom menja i beu en abundància. xefliso xefla, àpat abundós [...]
|