Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 534

31. benentès
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició entesa i acceptada prèviament. Anem al cine amb el benentès que seré jo qui pagarà. [...]
32. aixafament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està aixafat, aclaparat. Tinc tot jo un aixafament que no soc bo per a res. [...]
33. me
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
34. emmigranyar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar migranya. S'emmigranyava de no dormir. Capficar-se excessivament. Jo em pensava que s'emmigranyaria en veure la criatura malalta. [...]
35. tolir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'ús i moviment del cos o d'un dels membres. Jo mateixa, abans de tolir-me, organitzava les excursions. [...]
36. resistir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enemics. Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo. Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències. [...]
37. presenciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure (una acció, un esdeveniment) pel fet de trobar-se present en el moment en què succeeix. Jo vaig presenciar la lluita. [...]
38. dubtar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en dubte. No dubtis més: fes el que jo et dic. Mai no està cert de res: sempre dubta. Dubta de tot. Desconfiar, especialment de l'honradesa, de la lleialtat, etc., d'algú. Àdhuc dubta de mi. No acabar de creure que (quelcom) sigui veritat. Ell assegura que ja ho ha pagat [...]
39. emperò
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Però 1, 2 i 3. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, emperò, que no ho fan sense raó.  [...]
40. reprovar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnar (un acte, un capteniment, etc.) com a dolent. Jo reprovo la seva conducta. Excloure del nombre dels aprovats, especialment dels elegits. [...]
Pàgines  4 / 54 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>