1 galopar, dit pròpiament d'un cavall i d'altres quadrúpedes; per ext., de les persones. trotar, íd. volar(fig.). Hi vaig volant. embalar-se, córrer molt, esp. un vehicle. Després de passar pel poble s'embalà a una velocitat perillosa. precipitar-se decórrer, córrer avall. El ramat decorria [...]

córrer, fluir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 córrer, accelerar. 2 Fig. exaltar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adv. Molt de pressa. a grans passes a camades com un llamp a tot córrer a més córrer cames ajudeu-me (de) pressa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

navegar, córrer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ràpid. rabent vertiginós impetuós. Un torrent impetuós. furient córrer més que el vent (o que el pensament) córrer com la tramuntana Cp. brunzent o brument Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. moure's. córrer. Corre moneda falsa. 2 Fig. anar de boca en boca(una notícia) divulgar-se (->) propagar-se difondre's córrer. Corren notícies alarmants. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Cp. desbocar-se 2 cavalcar. 3 córrer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

eixugar. desempantanar(un líquid, esp. l'aigua) fer córrer drenar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, en la frase córrer la brama, córrer la notícia. veu, en la frase córrer la veu. clarícies, notícies. Cp. la frase corren bons (o mals) aires, corren bones (o males) notícies. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]