51.
ansiejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Estar amb ànsia. Ansiejar és un verb intransitiu, que cal no confondre amb el castellà ansiar, que és transitiu i significa desitjar amb ànsia. bascar passar basca frisaro frissar basquejar donar-se mal cor desficiejar desficiar-se enneguitar-se enquimerar-se passar quimera estar en capella [...]
|
52.
Felicitacions: Nadal, Cap d'Any, aniversaris i dates assenyalades
Font
Fitxes de l'Optimot
vol desitjar un bon any, es pot fer amb qualsevol de les expressions següents: Feliç any nou!, Bon any! o Bon any nou! També podem felicitar l'arribada d'un nou any amb els adjectius bon o feliç i el nombre corresponent: Bon 2021! o Feliç 2021!
Cal tenir en compte que, generalment, es fa servir l [...]
|
53.
ofrecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, em vaig oferir a acompanyar-la. Ofrecerse para hacer un trabajo, oferir-se per fer un treball. 8 fig [ocurrir] acudir-se. 9 [en frases interrogativas o negativas] desitjar tr, voler tr. ¿Qué se le ofrece a usted?, què desitja (o desitgeu)? [...]
|
54.
pascua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [fiesta judía] pasqua. 2 crist pasqua, pasqua de Resurrecció, pasqua florida. 3 [Navidad] Nadal m. ¡Felices Pascuas!, bon Nadal!4 p fr [los Reyes] Epifania, els Reis. 5 [Pentecostés] pentecosta, pasqua de Pentecosta, pasqua granada. 6 dar las pascuas [Navidad] desitjar les bones festes, dir [...]
|
55.
festejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
noia, tenir relacions amoroses amb ella. tenir relacions. El meu noi té relacions amb la filla del metge. 3 desitjar. 4 celebrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
56.
voler 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 querer. No vol venir, no quiere venir. 2 querer, pedir, requerir. És una planta que vol humitat, es una planta que quiere humedad. 3 [ésser imminent] querer. Sembla que vol ploure, parece que quiere llover. 4 [desitjar] querer, desear. Vol un cotxe nou, quiere un coche nuevo. Voldria que [...]
|
57.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer [...]
|
58.
cor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
corazón en la mano. 19 anar (o anar-se'n) el cor cap a [desitjar] ir de cabeza por, ir tras, ansiar. 20 arribar al cor llegar al corazón. 21 assecar-se-li el cor fig secársele el corazón. 22 batre (o bategar) el cor fig latir (o palpitar) el corazón, brincar (o brincar dentro del pecho) el corazón. 23 bon [...]
|
59.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo [...]
v tr 1 deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra. 2 [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa. 3 deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer! 8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem va deixar caure que volia abandonar els estudis. 11 dejar correr deixar córrer. 12 dejar decir (o hablar) deixar dir (o parlar). 13 dejar dicho fer dir, avisar. Dejé dicho que no me molestara nadie, vaig fer dir que no em molestés ningú. 14 dejar que deixar, permetre de. Deja que tu mujer trabaje, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà). 19 si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten. v pron 20 fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir. 21 deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud. 22 [descuidarse] deixar-se, deixar-se anar. 23 dejarse caer fig i fam deixar-se caure. Se dejó caer por la reunión, es va deixar caure a la reunió. 24 dejarse convencer deixar-se convèncer. 25 dejarse de deixar-se de. Déjate de tonterías, deixa't de bestieses. 26 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. |
60.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
.... 22 carregat d'anys pl entrado en años. 23 de l'any de la picor pl fig i fam del año de la nana. 24 de l'any de la Mariacastanya pl fig i fam de los tiempos de Maricastaña. 25 de l'any vuit pl fig i fam del año de la nana. 26 desitjar un bon any pl felicitar el día de año nuevo (o por año nuevo). 27 [...]
|