La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!)
Així doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada.
D'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha el nom què [...]
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.
2. S'accentuen les paraules [...]
obert a la e i amb una c al final del mot: Èric.
Així, la grafia i la pronúncia d'aquest antropònim dependrà del cas al qual es faci referència: el primer, en què hi ha un mot
agut, Eric, o bé el segon, que s'ha adaptat al català amb la grafia Èric.
[...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
allò essencial del projecte).
d) Noms abstractes relacionats amb els adjectius.
Demà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa).
e) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara, si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu [...]
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
rizo-) i rodo-, i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, cinorròdon; neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide.
e) Els derivats formats amb els prefixos [...]
sortit el número de febrer de la revista local.
d) Anomena una peça dins d'un espectacle. Per exemple:
M'agraden els números de circ.
e) Anomena el bitllet amb què es participa en un joc d'atzar. Per exemple:
On hem desat el número de la rifa?
f) En plural, números, pot significar 'càlculs [...]
