111.
verb pronominal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que es conjuga amb un pronom reflexiu de la mateixa persona que el subjecte del verb. [...]
|
112.
verb reflexiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix. [...]
|
113.
verb regular
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb la conjugació del qual correspon al paradigma. [...]
|
114.
verb resultatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que expressa una acció present com a conseqüència o efecte d'una acció anterior. [...]
|
115.
verb transitiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que normalment exigeix un complement directe perquè l'oració tingui un sentit complet. [...]
|
116.
ergativitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu. [...]
|
117.
ergatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
|
118.
absolutiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu. [...]
absolutiu
|
119.
epistèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic. [...]
|
120.
benefactiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que indica la persona que es beneficia de l'acció designada pel verb, s'aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu. [...]
|