1.
embrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, una via, etc., ajuntar-se amb un altre, especialment un de secundari amb el principal. Aquest camí embranca amb el camí ral davant mateix de can Jordi. Estendre's en branques, en diferent direcció. La parra s'embrancava per les parets. Enredar-se entre branques. Cap oce [...]
|
2.
embrancar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
3.
embrancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [camins, vies] empalmar, enlazar. v pron 2 enredarse entre ramas. 3 fig [enredar-se en un afer, etc] enredarse, liarse. 4 mar enredarse, enrocarse. [...]
|
4.
embrancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. ajuntar-se. 2 -se,pron. enramar-se( pujar) ennavegar-se ficar-se, embolicar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acometer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[galería, cañería] entroncar, embrancar, derivar. 5 fam atacar, escometre. Acometer el trabajo, atacar la feina. [...]
|
6.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar(intr.) entroncar(intr.) junyir-seo confluir(dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre'so fusionar-se confondre's amistançar-se(->) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
ajuntar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. [...]
|