Resultats de la cerca frase exacta: 7
|
1.
embrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, una via, etc., ajuntar-se amb un altre, especialment un de secundari amb el principal. Aquest camí embranca amb el camí ral davant mateix de can Jordi. Estendre's en branques, en diferent direcció. La parra s'embrancava per les parets. Enredar-se entre branques. Cap oce [...]
|
|
2.
embrancar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
|
3.
embrancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [camins, vies] empalmar, enlazar. v pron 2 enredarse entre ramas. 3 fig [enredar-se en un afer, etc] enredarse, liarse. 4 mar enredarse, enrocarse. [...]
|
|
4.
embrancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. ajuntar-se. 2 -se,pron. enramar-se( pujar) ennavegar-se ficar-se, embolicar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
acometer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[galería, cañería] entroncar, embrancar, derivar. 5 fam atacar, escometre. Acometer el trabajo, atacar la feina. [...]
|
|
6.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar(intr.) entroncar(intr.) junyir-seo confluir(dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre'so fusionar-se confondre's amistançar-se(->) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se [...]
|
|
7.
ajuntar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. [...]
1 Posar juntes persones o coses, fer-les anar juntes. rejuntar unir (→) reunir (→) afegir (→) acoblar encoblar agregar agombolar (≠ gomboldar). La gent s'havia anat agombolant al voltant de l'orador. aplegar apinyar. Els carreters s'havien apinyat vora el foc. acumular apariar, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella. aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt. annexar. Annexar un document a d'altres. adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o entitat. L'han adscrit a l'ambaixada de París. annexionar, annexar una regió, una província, etc. col·ligar, ajuntar en un sol concepte, en una proposició general. coaptar, ajuntar, adaptant-les l'una a l'altra, diferents parts, esp. d'un os trencat, d'una juntura dislocada. abocar, ajuntar les boques de dos recipients, de dues eines. fusionar, ajuntar, fent-ne un sol tot, diferents coses, esp. partits, interessos, etc. copular, ajuntar, acoblar. entestar, ajuntar dues coses ajustant-les per llurs caps o extrems. encadellar, ajuntar dues fustes o posts, etc., encaixant un crestall de l'una dins un solc de l'altra. acollar (≠ collar), ajuntar formant colla. Cp. endollar connectar, establir un lligam estret entre coses de la mateixa naturalesa. associar, ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar dues idees. articular (→), ajuntar dues parts no d'una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat. El cúbit està articulat amb l'húmer. atropar, ajuntar formant colla, munió. aglomerar. La gent es va aglomerant en les grans ciutats. apomellar, ajuntar flors, cireres, etc., formant poms o pomells. conjuminar. Tot s'ha conjuminat contra meu. acabalar. Acabalar riqueses. adunar, reunir, ajuntar. arramassar, ajuntar allò que és escampat. ramassar, íd. (ramàs = rascle). rasclar, aplegar palla, herba, etc., amb el rascle. afeixegar, ajuntar coses formant feixos. conglobar, ajuntar quelcom formant una massa atapeïda, arrodonida. recollir, ajuntar coses disperses, especialment per treure'n un profit. arremolinar, reunir les ovelles en un ramat. concentrar, ajuntar en un sol cos o massa. cabdellar, acumular contínuament. Els deutes cabdellen interessos (Alc.). compilar o recopilar, ajuntar en una sola obra materials procedents d'altres obres o documents. arreplegar (→) Cp. adherir, conglutinar, aglomerar, barrejar Ant. Desajuntar. Desunir. Desacoblar. 2 (ajuntar-se pron.) agomboiar-se, ajuntar-se dos o més per anar plegats. arruar-se, ajuntar-se formant una massa que es mou en un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. entroncar. Aquest camí entronca amb la carretera de Barcelona. convergir o concórrer. Dues línies que convergeixen (o concorren) en un mateix punt. afolcar-se (Alc.), ajuntar-se formant com un folc o ramat. arraïmar-se, ajuntar-se formant com un raïm. Els badocs es van arraïmar al voltant del xarlatà. eixamenar-se, ajuntar-se (persones o animals) formant com un eixam. arremolinar-se. La gent s'arremolinava a les portes. Ant. Desaplegar-se. Desajuntar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Posar juntes persones o coses, fer-les anar juntes.
rejuntar
unir (→)
reunir (→)
afegir (→)
acoblar
encoblar
agregar
agombolar (≠ gomboldar). La gent s'havia anat agombolant al voltant de l'orador.
aplegar
apinyar. Els carreters s'havien apinyat vora el foc.
acumular
apariar, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella.
aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt.
annexar. Annexar un document a d'altres.
adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o entitat. L'han adscrit a l'ambaixada de París.
annexionar, annexar una regió, una província, etc.
col·ligar, ajuntar en un sol concepte, en una proposició general.
coaptar, ajuntar, adaptant-les l'una a l'altra, diferents parts, esp. d'un os trencat, d'una juntura dislocada.
abocar, ajuntar les boques de dos recipients, de dues eines.
fusionar, ajuntar, fent-ne un sol tot, diferents coses, esp. partits, interessos, etc.
copular, ajuntar, acoblar.
entestar, ajuntar dues coses ajustant-les per llurs caps o extrems.
encadellar, ajuntar dues fustes o posts, etc., encaixant un crestall de l'una dins un solc de l'altra.
acollar (≠ collar), ajuntar formant colla. Cp. endollar
connectar, establir un lligam estret entre coses de la mateixa naturalesa.
associar, ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar dues idees.
articular (→), ajuntar dues parts no d'una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat. El cúbit està articulat amb l'húmer.
atropar, ajuntar formant colla, munió.
aglomerar. La gent es va aglomerant en les grans ciutats.
apomellar, ajuntar flors, cireres, etc., formant poms o pomells.
conjuminar. Tot s'ha conjuminat contra meu.
acabalar. Acabalar riqueses.
adunar, reunir, ajuntar.
arramassar, ajuntar allò que és escampat.
ramassar, íd. (ramàs = rascle).
rasclar, aplegar palla, herba, etc., amb el rascle.
afeixegar, ajuntar coses formant feixos.
conglobar, ajuntar quelcom formant una massa atapeïda, arrodonida.
recollir, ajuntar coses disperses, especialment per treure'n un profit.
arremolinar, reunir les ovelles en un ramat.
concentrar, ajuntar en un sol cos o massa.
cabdellar, acumular contínuament. Els deutes cabdellen interessos (Alc.).
compilar o recopilar, ajuntar en una sola obra materials procedents d'altres obres o documents.
arreplegar (→)
Cp. adherir, conglutinar, aglomerar, barrejar
Ant. Desajuntar. Desunir. Desacoblar.
2 (ajuntar-se pron.)
agomboiar-se, ajuntar-se dos o més per anar plegats.
arruar-se, ajuntar-se formant una massa que es mou en un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble.
arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit.
embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres.
entroncar. Aquest camí entronca amb la carretera de Barcelona.
convergir o concórrer. Dues línies que convergeixen (o concorren) en un mateix punt.
afolcar-se (Alc.), ajuntar-se formant com un folc o ramat.
arraïmar-se, ajuntar-se formant com un raïm. Els badocs es van arraïmar al voltant del xarlatà.
eixamenar-se, ajuntar-se (persones o animals) formant com un eixam.
arremolinar-se. La gent s'arremolinava a les portes.
Ant. Desaplegar-se. Desajuntar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana