Resultats de la cerca frase exacta: 7
|
1.
embrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, una via, etc., ajuntar-se amb un altre, especialment un de secundari amb el principal. Aquest camí embranca amb el camí ral davant mateix de can Jordi. Estendre's en branques, en diferent direcció. La parra s'embrancava per les parets. Enredar-se entre branques. Cap oce [...]
embrancar
|
|
2.
embrancar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
|
3.
embrancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [camins, vies] empalmar, enlazar. v pron 2 enredarse entre ramas. 3 fig [enredar-se en un afer, etc] enredarse, liarse. 4 mar enredarse, enrocarse. [...]
|
|
4.
embrancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. ajuntar-se. 2 -se,pron. enramar-se( pujar) ennavegar-se ficar-se, embolicar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
acometer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[galería, cañería] entroncar, embrancar, derivar. 5 fam atacar, escometre. Acometer el trabajo, atacar la feina. [...]
|
|
6.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar(intr.) entroncar(intr.) junyir-seo confluir(dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre'so fusionar-se confondre's amistançar-se(->) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se [...]
|
|
7.
ajuntar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. [...]
|
embrancar
1 v. intr. [LC] Un camí, una via, etc., ajuntar-se amb un altre, especialment un de secundari amb el principal. Aquest camí embranca amb el camí ral davant mateix de can Jordi.
2 intr. pron. [LC] Estendre's en branques, en diferent direcció. La parra s'embrancava per les parets.
3 1 intr. pron. [LC] Enredar-se entre branques. Cap ocell no va embrancar-se en el nostre arbret.
3 2 intr. pron. [AGP] Un ormeig, un ham, una corda, etc., enrocar-se.
3 3 intr. pron. [LC] Ficar-se en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida. S'han embrancat en una guerra d'arguments. La prudència li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat.