Resultats de la cerca frase exacta: 241
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
punta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extrem agut d'una cosa. La punta d'un ganivet, d'un punyal, d'una espasa. La punta d'una agulla. Les puntes d'un compàs. Acabat en punta. Fer punta al llapis. La punta d'un campanar, d'una piràmide, d'una muntanya. La punta del peu, d'un dit, del nas. Una punta de cigar. portar una [...]
punta
|
|
2.
apuntat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té punta. En heràld., que es toquen per la punta, s'aplica a peces i figures. Xebrons apuntats. [...]
|
|
3.
llanceta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de cirurgia que té una làmina acabada en punta, emprat per a fer petites incisions. [...]
|
|
4.
escuradents
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tigeta de fusta, ploma, etc., tallada en punta, que hom fa servir per a escurar-se les dents. [...]
|
|
5.
esmerletar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar els merlets, els acabaments en punta, els pics, etc., (d'una construcció, d'un terreny). [...]
|
|
6.
uncinat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és encorbat de la punta, com un ganxo, s'aplica a algunes estructures anatòmiques. Convolució uncinada. [...]
|
|
7.
cos 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat d'una agulla a l'extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir. [...]
|
|
8.
puntegut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terminat en punta. [...]
|
|
9.
esfumí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de pell suau o de paper estopós, caragolat i terminat ordinàriament en punta, que serveix per a esfumar. [...]
|
|
10.
rom 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Truncat 1 1 . La punta roma d'un ganivet. Una fullola de caires roms. Unes tisores romes, amb la punta roma. [...]
|
punta
1 1 f. [LC] Extrem agut d'una cosa. La punta d'un ganivet, d'un punyal, d'una espasa. La punta d'una agulla. Les puntes d'un compàs. Acabat en punta. Fer punta al llapis.
1 2 f. [LC] per ext. La punta d'un campanar, d'una piràmide, d'una muntanya. La punta del peu, d'un dit, del nas. Una punta de cigar.
1 3 [LC] portar una cosa a la punta de l'espasa Portar-la amb tot rigor.
1 4 [LC] tenir una cosa a la punta de la llengua Estar a punt de dir-la.
1 5 [LC] tenir una cosa per la punta dels dits Saber-la molt bé, tenir-hi una gran destresa.
1 6 [LC] estar de punta Estar barallats, renyits. Dues famílies que han estat sempre de punta.
2 1 [LC] a punta de dia loc. adv. En iniciar-se el dia.
2 2 f. [LC] Punt 11 3 i 11 4. Tenir una punta d'agre, de salat. A aquest guisat li falta una punta de sal.
3 1 f. [IMF] [LC] Objecte terminat en punta.
3 2 [AR] [IMF] [LC] punta de diamant Diamant petit emprat per a tallar vidre, per a perforar roques, etc.
3 3 [IMF] [LC] punta de París Petita tija de metall terminada en punta per un dels extrems, que serveix per a clavar.
3 4 [GG] [LC] punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins el mar.
3 5 [IMF] punta de traçar Eina de marcar i traçar usada en molts oficis.
3 6 f. [IMF] Tija de ferro, de secció rodona, acabada en punta en un dels caps per a facilitar l'operació de clavar.
4 f. [IMI] punta de diamant Adorn tallat en una pedra o en altre material, de forma de piràmide de poca altura.
5 f. [AF] [AR] punta seca a ) Tècnica calcogràfica feta amb una punta d'acer o de diamant, incidint directament sobre la superfície d'una planxa metàl·lica, preferentment de coure.
5 f. [AF] [AR] punta seca b ) Estampa obtinguda amb aquesta tècnica.
6 f. [HIG] En heràld., part inferior del camper de l'escut, on se situa un peu.
7 1 f. [IT] [LC] Teixit de malla lleuger, fet al coixí o mecànicament, que s'usa com a adorn. Un coixí de fer puntes.
7 2 [IT] punta al sargit Punta en què els fons dels motius ornamentals són brodats a la basta, com si fossin un sargit.
7 3 [IT] punta bordelesa Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.