v tr 1 [carear] acarar, afrontar. 2 [cotejar] confrontar, acarar. 3 [enfrentarse] afrontar. v intr 4 p fr [alindar] afrontar, confrontar. v pron 5 [enfrentarse] afrontar-se, enfrontar-se. 6 p fr [congeniar] avenir-se.  [...]

v tr 1 [carear] acarar, encarar. 2 [afrontar] afrontar, posar cara a cara. v pron 3 [enfrentarse] enfrontar-se, afrontar-se, plantar-se cara.  [...]

v tr 1 [acarar] afrontar, enfrentar, poner frente a frente. 2 [fer cara] afrontar, arrostrar, hacer frente a. 3 [fer un afront] afrentar, baldonar, baldonear. v intr 4 [una heretat, etc] lindar, colindar, limitar.  [...]

v tr 1 [una arma] encarar. 2 [un llum, etc] enfocar. Li vaig encarar la llanterna per veure'l millor, le enfoqué la linterna para verle mejor. 3 [acarar] encarar, carear. 4 [en confecció] encarar. v pron 5 [enfrontar-se] encararse, enfrentarse.  [...]

Eina que permet acarar diferents transcripcions de la mateixa informació, comprovar la precisió d'unes dades, verificar funcions aritmètiques, etc. [...]

v tr 1 afrontar, fer cara a, resistir. Afrontar una situación difícil, afrontar una situació difícil. 2 [dos personas] afrontar, acarar.  [...]

carear v tr-acarar v tr Aplegar dues o més persones que fan afirmacions contradictòries sobre un fet en un mateix espai per treure'n la veritat. ES: Carear a dos testigos. CA: Acarar dos testimonis. [...]

afrontar confrontar acarar oposar, posar, ésser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [un peligro, adversidades, etc] afrontar, enfrontar. 2 [poner frente a frente] afrontar, enfrontar. 3 [oponer] afrontar, enfrontar, acarar, encarar, oposar. v intr 4 p fr afrontar, confrontar, ésser davant per davant. v pron 5 enfrontar-se. Los dos ejércitos se enfrentaron, els dos exèrcits [...]

1 dirigir. 2 acarar enfrontar confrontar. Ant. Desencarar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]