Establir la pau (on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país. Calmar, apaivagar. Ens va costar de pacificar-los: feia una hora que es barallaven. Ja no discuteixen, sembla que finalment s'han pacificat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 [un país] pacificar. 2 fig [apaciguar] pacificar, apaivagar. v pron 3 fig [calmarse] pacificar-se, assossegar-se, apaivagar-se.  [...]

v tr 1 [un país] pacificar. 2 fig [apaivagar] pacificar, apaciguar, calmar, sosegar. v pron 3 fig [apaivagar-se] pacificarse, calmarse, apaciguarse, sosegarse.  [...]

apaivagar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de pacificar; l'efecte. La pacificació d'un país. [...]

v tr 1 [calmar] apaivagar, calmar. Ella apaciguaba la ira de todos, ella apaivagava la ira de tothom. 2 [pacificar] pacificar, reconciliar. v pron 3 apaivagar-se, calmar-se. La tormenta se había apaciguado, la tempesta s'havia apaivagat.  [...]

aplacar(la ira) amainar, fer disminuir d'intensitat. La seva humilitat amainà la ira del rival. calmar(->) amansir(->) assossegar mitigar(la ira, etc.) pacificar desenquimerar desenfadar desenfuriar desenutjar desarmar(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Fer cessar l'agitació. aquietar apaivagar asserenar assossegar mitigar moderar pacificar tranquil·litzar(->) suavitzar lenificar(el dolor) desarmar(la còlera, l'enuig d'algú) desenfuriar(l'ànim) desembravir desenquimerar desalterar adormir desenutjar desempipar 2 [...]