1.
esperit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquest licor em regira els esperits. Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació. esperit de nitre Àcid nítric. esperit de sal Àcid clorhídric. [...]
|
2.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Substància o ésser incorpori, immaterial, benèfic o malèfic, que és objecte de culte. [...]
|
3.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Ànima racional, pensant. [...]
|
4.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Impuls dominant segons el qual obra l'home. [...]
|
5.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Substància o ésser incorpori, immaterial, benèfic o malèfic, que és objecte de culte. [...]
|
6.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Ésser personalitzat però incorpori, immaterial. [...]
|
7.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Qualsevol de les substàncies volàtils obtingudes per destil·lació, o una mixtura d'alcohol amb algun producte volàtil. [...]
|
8.
esperit
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Substància o ésser incorpori, immaterial. [...]
|
9.
esperit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [hàlit] espíritu. 2 [ésser incorpori] espíritu. 3 [ànima] espíritu. 4 [ànim, impuls] ánimo, espíritu. No tinc esperit per a fer això, no tengo ánimo para hacer esto. Esperit de rebel·lió, espíritu de rebelión. 5 [pensaments] espíritu. L'esperit de l'Església, el espíritu de la Iglesia. 6 gram [...]
m 1 [hàlit] espíritu. 2 [ésser incorpori] espíritu. 3 [ànima] espíritu. 4 [ànim, impuls] ánimo, espíritu. No tinc esperit per a fer això, no tengo ánimo para hacer esto. Esperit de rebel·lió, espíritu de rebelión. 5 [pensaments] espíritu. L'esperit de l'Església, el espíritu de la Iglesia. 6 gram [signe grec] espíritu. 7 avivar (o despertar, o obrir) els esperits [recuperar] hacer volver en sí. 8 en esperit [espiritualment] en espíritu. 9 esperit afí espíritu afín, alma gemela. 10 esperit angèlic (o celestial) [àngel] espíritu angélico (o celestial). 11 esperit de contradicció espíritu de contradicción. 12 esperit de cos espíritu de cuerpo. 13 esperit de fusta (o de llenya, o de cremar) quím alcohol metílico. 14 esperit de vi [alcohol etílic] alcohol [etílico], espíritu de vino. 15 esperit infernal (o maligne) [diable] espíritu maligno. 16 Esperit Sant crist Espíritu Santo. 17 exhalar l'esperit [morir] exhalar el espíritu. 18 perdre els esperits [desmaiar-se] perder el sentido (o el conocimiento), desmayarse, desvanecerse. 19 tenir esperit de contradicció tener espíritu de contradicción. |
10.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. genio dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una [...]
|