El mot evidència significa 'qualitat d'evident', és a dir, 'qualitat d'allò que és clar i no pot donar lloc a dubtes'. Per exemple:

No vulguis negar l'evidència d'aquesta veritat.
M'he hagut de rendir a l'evidència.

També s'usa en la locució en evidència. Per exemple:

Farem un experiment per posar en evidència que funciona correctament ('per deixar clar').
No sé com s'ho fa però sempre queda en evidència ('malament' o 'en ridícul').

Actualment, però, en part per influència de l'anglès, evidència també ha passat a significar 'allò que palesa o fa evident una cosa'. En aquest sentit, evidència és el 'conjunt d'elements informatius que permeten sostenir una hipòtesi o una opinió'.

Aquest nou significat, ja acceptat en català, va sorgir inicialment en l'àmbit de la ciència i la medicina, en les expressions evidència científica, referida a la informació contrastada obtinguda de la recerca i l'anàlisi de les dades, i medicina basada en l'evidència. Per exemple:

No s'ha declarat l'alerta sanitària perquè no hi ha evidència científica que els aliments estiguin contaminats.
La medicina basada en l'evidència és una pràctica molt valorada.

Progressivament, però, aquest sentit s'ha anat estenent també a altres àmbits cada cop més acostats a la llengua general (gestió empresarial, auditoria, informàtica, educació, etc.). Per exemple:

En aquesta carpeta es recullen les evidències d'aprenentatge dels alumnes.
S'han analitzat totes les evidències digitals presentades per l'empresa.
Durant l'auditoria s'han obtingut prou evidències per corroborar l'adequació de les subvencions.

Tots aquests usos es consideren possibles actualment. Malgrat això, cal no oblidar que en català també existeixen les formes prova, informació probatòria o indici, entre d'altres, que, segons el context, poden resultar més naturals i, fins i tot, més pertinents que evidència.