FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. Arbitrar 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdonar totalment o parcialment (un deute, la pena deguda per una falta, etc.). Condonar una multa. Li han condonat tres anys de presó dels cinc a què era condemnat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d'una autoritat. Disposició de caràcter general en forma d'ordre que l'autoritat imposa directament a la població. Cartell amb què es fa públic un ban. Multa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges no es decidiren a condemnar-lo. L'han condemnat per lladre. Condemnar a mort, a deu anys de presó, a una multa. Declarar passible d'una condemna. El codi condemna el fals testimoniatge. Déu condemna la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gros contratemps. Un gros avantatge. Una grossa suma de diners. Un gros benefici. Una grossa multa. Tenir la veu grossa. Passar una pena grossa. Passar-la grossa. De major volum respecte a d'altres coses similars. El dit gros de la mà. El dit gros del peu. El bou i el cavall són bèsties [...]