FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Posar-se, treure's, la capa. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d'aigua o de pluja. Capa de cor, magna. Capa de caputxa. Capa torera. capa pluvial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pel·lícula, tel prim. Capa complexa, impermeable, aïllant i resistent, que recobreix la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes. Capa diferenciada d'hifes que protegeix el barret dels bolets. Capa externa del tegument dels artròpodes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el boç (a un gos, a un cavall, etc.). Posar (la bufanda, la capa, etc.), cobrint la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S'emboçà la capa fins als ulls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa, generalment consistent i dominada per cianobacteris i bacteris, que es pot formar sobre el sòl, superfícies humides, fons de bassals, salines, etc. [...]
