Resultats de la cerca frase exacta: 22
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma. corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig. vulnerar captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap. estoquejar, ferir amb l'estoc. apunyalar acoltellar (amb un ganivet) dardar (amb un dard) arponar (amb un arpó) afitorar (amb una fitora) escorxar pelar escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap (a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext.→ afectar, ofendre. 3 (ferir-se pron.) prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
2.
assagetar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dardar ferir, matar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
dardar 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llançar. 2 ferir, pegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
malferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
nafrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
arponar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
afitoraro fitorar ferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
corferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ferir. 2 afligir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
enclavar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fixar. 2 ferir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
escalabrar [o esgalabrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ferir. 2 danyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
lesionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ferir. 2 danyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 lesionar
nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix.
tallar
punxar
mossegar
erosionar la pell
esgarrinxar
esgarrapar
llancejar, ferir amb una llança.
assagetar
llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat.
entreferir-se
malferir, ferir greument.
enferrissar o enferrar, travessar algú amb una arma.
corferir, ferir al cor; usat esp. en sentit fig.
vulnerar
captrencar, trencar el cap, ferir greument al cap.
estoquejar, ferir amb l'estoc.
apunyalar
acoltellar (amb un ganivet)
dardar (amb un dard)
arponar (amb un arpó)
afitorar (amb una fitora)
escorxar
pelar
escalabrar o esgalabrar, rompre el cap a algú; ferir-lo greument.
obrir el cap (a algú), íd.
rompre el cap, íd.
urpar
arpar
unglejar
urpejar
urpir
fer un trau (a algú), donar-li una ganivetada.
enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo.
alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un ocell de l'ala.
Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar
2 Per ext.→ afectar, ofendre.
3 (ferir-se pron.)
prendre mal (≠ fer-se mal), malferir-se en un accident.
4 Tenir un atac d'apoplexia: → tolir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana