111.
absortiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder o capacitat d'absorbir. [...]
|
112.
despòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi d'un dèspota. Un poder despòtic. [...]
|
113.
elevatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'elevar. Forces elevatòries. [...]
|
114.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
115.
apoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atorgar poders (a algú). Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc. [...]
apoderar
|
116.
màgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exerceix la màgia. Màgia. Pertanyent a la màgia o als màgics. Art màgica. Un poder màgic. Que produeix efectes extraordinaris, meravellosos. El poder màgic de l'art. [...]
|
117.
a tentipotenti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins a no poder més. Menjar a tentipotenti. [...]
|
118.
abstractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]
|
119.
anal·lèrgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té poder per a produir al·lèrgia. [...]
|
120.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|