Resultats de la cerca frase exacta: 331
|
101.
adam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que no té cura de la polidesa de la seva persona, que va sempre mal engiponat, brut. És un adam. [...]
|
|
102.
brutament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a animal brut. Amb els fills, s'ha comportat brutament. D'una manera bruta. Vivien brutament, sense cap preocupació higiènica. [...]
|
|
103.
estable 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc cobert on s'allotja el bestiar. L'estable dels bous. Lloc molt brut. L'habitació que li llogaven era un estable. [...]
|
|
104.
humus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part orgànica i fosca del sòl formada per l'alteració total o parcial de matèria orgànica d'origen vegetal i animal. humus brut Humus fullós o fibrós creat en condicions d'aerobiosi i format en un medi biològicament poc actiu i àcid, amb vegetació [...]
|
|
105.
fàstic
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
|
|
106.
desemmerdar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la merda que embruta (una cosa). Cada setmana s'hauria de desemmerdar el pal del galliner. Cessar d'estar brut de merda. El pati s'ha desemmerdat amb la pluja. [...]
desemmerdar
|
|
107.
esparracat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple d'estrips. On vas amb els pantalons esparracats? Es lligava una corda a la cintura, sobre el vestit esparracat. Que porta roba amb estrips, amb parracs. Sempre anava brut i esparracat. Persona malforjada. Aquell parell d'esparracats destacaven entre el grup de persones vestides amb [...]
|
|
108.
netejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la brutícia, les taques, (d'una cosa), fer-la neta. Neteja't el cap, que el portes brut. Treure (d'una cosa) els elements estranys que l'alteren. Aquest gra, netegeu-lo millor. Netejar la contrada de malfactors. Els lladres han netejat el pis: s'ho han endut tot. [...]
|
|
109.
embrollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., confusos i de difícil sortida. En Josep s'embrolla amb molta facilitat. Intentar d'enganyar (algú) posant confusió, especialment fent trampes, jugant brut. [...]
|
|
110.
lluerna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
20 a 30 centímetres de llargada, amb el dors gris vermellós i el ventre blanc brut, amb la línia lateral formada per plaquetes òssies arrodonides i sense espina central (Aspitrigla obscura). lluerna roja Peix de la família dels tríglids, de color vermellós, amb [...]
|
desemmerdar
1 v. tr. [LC] pop. Treure la merda que embruta (una cosa). Cada setmana s'hauria de desemmerdar el pal del galliner.
2 intr. pron. [LC] pop. Cessar d'estar brut de merda. El pati s'ha desemmerdat amb la pluja.