1.
esparverar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La imminència d'un perill, esverar. No res l'esparvera. Amb la tempesta, el bestiar s'esparverava i no el podien calmar. [...]
|
2.
esparverar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
esparverar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [causar molta por] aterrar, aterrorizar. v pron 2 aterrarse, aterrorizarse. [...]
|
4.
esparverar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acogotar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir. [...]
|
6.
azorar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asustar] astorar, esparverar. 2 [azarar] torbar, atordir. 3 fig [incitar] esperonar, induir, incitar, animar. v pron 4 torbar-se. 5 animar-se. [...]
|
7.
espantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]
|