FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cartes, oficis, etc. Tros d'aquest full. Bufetada. Trompada 2. Si corres tant et fotràs una hòstia! a tota hòstia Molt de pressa. ésser l'hòstia Ésser el súmmum, d'allò que no hi ha. mala hòstia Mal humor, mala intenció. Expressió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al cos. Els sentits corporals. La mort corporal. Peça de roba blanca que el sacerdot estén damunt l'altar per posar-hi el calze i l'hòstia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. consagrar el pa i el vi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bandera Convocar gent de guerra, fer-se cap d'una rebel·lió, d'un moviment d'opinió, etc. alçar Déu El sacerdot que celebra la missa, elevar l'hòstia i el calze després de la consagració. alçar el cor Portar-lo a sentiments més alts. alçar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coure. pa eixut Pa que no és del dia. pa supersubstancial Hòstia consagrada. com pa beneit Abundantment i amb gran facilitat. Donar, repartir, una cosa com pa beneit. Vendre's com pa beneit. de quin pa fa rosegons! Expressió que s'aplica a algú que menysprea una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sabates. Objecte que permet que un producte tèxtil agafi la seva forma. Forma de mitjons. Motiu ornamental d'un color determinat, destinat a ésser estampat damunt un teixit blanc o en combinació amb altres motius. Hòstia per a combregar. Rebre la sagrada forma. [...]