11.
diaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]
|
12.
epistoler
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue encarregat de cantar l'epístola en les misses solemnes d'algunes esglésies. [...]
|
13.
ostiari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue que havia rebut l'ostiariat i s'encarregava d'obrir i tancar l'església. [...]
|
14.
comenda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administració o custòdia d'un benifet confiada a un clergue secular fins al nomenament del titular. Donar en comenda. Una abadia en comenda. Benifet així confiat. Administració d'una església vacant exercida per un clergue que en percebia les rendes. Provisió d'un [...]
|
15.
prevere
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue ordenat per al presbiterat pel bisbe i que pot presidir la celebració de l'eucaristia. [...]
|
16.
eclesiàstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Església, al clericat. Història eclesiàstica. Vida eclesiàstica. Les autoritats civils i eclesiàstiques. Clergue. [...]
|
17.
exorcista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té potestat per a exorcitzar. Clergue que havia rebut l'exorcistat i tenia la potestat per a exorcitzar. [...]
|
18.
laic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és eclesiàstic. Persones laiques. Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós. Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic. [...]
|
19.
acòlit acòlita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escolà que serveix a l'altar. Clergue que havia rebut l'acolitat i que servia a l'altar. Persona que en segueix una altra per servir-la. El candidat de l'oposició i els seus acòlits. [...]
|
20.
escolapi -àpia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'orde de les Escoles Pies. Clergue de l'orde de les Escoles Pies, destinat a l'ensenyament de la joventut. Religiosa de les Filles de Maria dedicada a la formació i l'educació de noies. [...]
escolapi -àpia
|