FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat de la coberta d'una nau, per on surt un arbre. Forat, generalment circular, que hi ha al banc d'arborar de certes embarcacions menors, per on passa l'arbre. Entrant semicircular al mig de la part posterior del banc d'arborar d'una barca de pesca, on va repenjat el pal subjectat amb la clau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec d'obrer en una parròquia, en una confraria, etc. Banc on solien seure els obrers de la parròquia els dies de les festivitats de l'Església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Drap o tapís per a cobrir un banc, un seient qualsevol, una taula, etc. Cos inferior dels retaules, dividit en cases o compartiments que contenen, en pintura o en relleu, figures o escenes de la passió de Crist o relacionades amb els sants titulars. Tros de terra plana conreada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atorgar poders (a algú). Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols translúcid i blanquinós, compost principalment per cristalls de glaç, que dona lloc a fenòmens d'halo. [...]
