1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut o de complement predicatiu. Per exemple:

Necessito fer un canvi de feina, però sé que en pagaré les conseqüències. (les conseqüències és el complement directe)
Estic acabant el llibre, me'n falten les dues últimes pàgines. (les dues últimes pàgines és el subjecte postverbal)
Hem tirat endavant el projecte. Ella en va ser la impulsora. (la impulsora és l'atribut)
Les propostes de l'entitat són bones, fes-te'n sòcia. (sòcia és el complement predicatiu)

2. El complement del nom no es pot pronominalitzar per en quan depèn d'un sintagma preposicional que fa la funció de complement de règim verbal. Per exemple:

Parlaven de les causes de la mort. (i no En parlaven de les causes)

3. Tampoc no es pot pronominalitzar per en el complement del nom que depèn d'un sintagma que ja fa la funció de complement del nom d'un altre sintagma. Per exemple:

N'estudiarem els trets essencials ('Estudiarem els trets essencials de les oracions compostes del llenguatge administratiu')

En aquesta darrera oració, no es pot pronominalitzar el complement del llenguatge administratiu, perquè és el complement del nom oració, que es troba a dins d'un altre complement del nom. Per tant, no seria possible N'estudiarem els trets essencials de les oracions compostes.

4. Quan el complement del nom indica possessió, es tendeix a pronominalitzar amb en quan fa referència a una realitat inanimada. Ara bé, si fa referència a una realitat animada, aleshores és més habitual fer servir un pronom possessiu. Per exemple:

Quin gran viatge que vam fer, al Marroc! Encara en conservem els bitllets d'avió. (inanimat)

Quina gran escriptora. Aviat publicaran les seves memòries. (i també en publicaran les memòries o li publicaran les memòries)

5. El pronom en és optatiu quan substitueix el complement d'un sintagma nominal definit en una construcció amb valor partitiu. En aquest cas, cal que hi hagi una relació semàntica de part a tot entre el nom del sintagma nominal i el seu complement. Per exemple:

Del pastís que has dut només (en) queden les engrunes.