Resultats de la cerca frase exacta: 9
|
1.
fillolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (un tub, un fil, un fillol de distribució, etc.), al principal. El blat i altres plantes, començar a treure fillols. [...]
|
|
2.
fillolar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
fillolar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un tub] enchufar. 2 [un fil elèctric] conectar, enchufar. v intr 3 bot [una planta] retoñar. [...]
|
|
4.
fillolejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fillolar 2 . [...]
|
|
5.
fillolejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr bot [fillolar] retoñar. [...]
|
|
6.
ramificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. (Alc.) brancar, ramificar (esp. una conducció d'aigua) mitjançant tubs empalmats al principal. fillolar 2 (ramificar-sepron.) bifurcar-se, dividir-se. esbrancar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
derivar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. sortir(->) proveniro procedir néixer venir de emanar resultar originar-se 2 v. tr. Fer sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per donar-li una altra direcció. desviar fillolar Cp. divertir: allunyar una cosa d'una banda fent-la anar a una altra banda. Es diu esp. d'un humor o [...]
|
|
8.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar(->) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
9.
brotar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caps (el blat) llucar (un arbre) guaixar, treure tija una planta. ullar grifolar, grifolejar, grifollar o grifonar grillar o germinar, treure grills, les llavors. tanyar i retanyar rebrotar (->), rebrollar, rebrostar mesar, fer un arbre la seva brotada. fillolar o fillolejar espigar o espiguejar [...]
|
1 → ajuntar, reunir, afegir.
casar (fig.), unir estretament dues coses.
fusionar
unificar
collar, també fig.
concatenar (fig.). Concatenar les idees.
connectar
enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
incorporar. Incorporar un territori a un país.
annexar
annexionar
mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
lligar (→)
conjunyir, unir formant un tot.
agermanar
Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
2 (unir-se pron.)
copular (intr.), unir-se carnalment.
acoblar-se, íd.
convergir
solidaritzar-se
fer-se solidari (d'una persona)
aliar-se
federar-se o confederar-se
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
agermanar-se
embrancar (intr.)
entroncar (intr.)
junyir-se o confluir (dos rius)
aiguabarrejar-se, íd.
fondre's o fusionar-se
confondre's
amistançar-se (→)
fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana