FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ulceració amb tendència a estendre's i a destruir els teixits veïns. Lesió inicial de la sífilis i d'altres malalties venèries. Necrosi cortical del tronc i les branques d'un arbre acompanyada d'hipertròfies i d'esquerdes longitudinals. xancre del castanyer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esborrar, destruir del tot. És un record que no puc delir de la meva memòria. Ésser afectat del desig vehement d'una cosa. Aneu-vos-en d'aquí amb la xocolata, que les criatures es deleixen. Em deleixo quan el veig ballar. Es deleix per jugar amb els més forts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enderrocar fins arran de terra, sense deixar pedra sobre pedra. Arrasar una casa, les muralles d'una ciutat. Tallar arran. Arrasar l'herba. Fer malbé, destruir del tot, (un sembrat). Ha passat una pedregada i ho ha arrasat tot. arrasar una mesura [o arrasar una mesura curulla] Llevar-li el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destruir el degut enllaç, l'ajust, de les peces de què es compon (un mecanisme, un objecte armat, etc.). Ja han desballestat la rentadora abans de llençar-la? El carret s'ha desballestat: no el podem fer servir. Desmuntar (una nau, un vehicle o un aparell), per aprofitar-ne allò [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir (un objecte brillant, llustrós) d'un tel que en destrueix o en minva la brillantor. Entelar un vidre, un mirall, amb l'alè. Les llàgrimes li entelaven els ulls. Entelar-se els vidres de les ulleres. De l'emoció, se li entelava la veu. Destruir o fer minvar el valor (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El foc o qualsevol agent de descomposició, dissipació, gastament, destruir a poc a poc. El foc ho ha consumit tot. Els materials continuaren cremant fins a consumir-se totalment. Les persones, fer desaparèixer (un producte) emprant-lo com a aliment. Als restaurants de la costa es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a carregar una vegada l'arma de foc. Ens restaven pocs tirs. a (un) tir de pedra A tret de pedra. Ancoraren a tir de pedra de la desembocadura del riu. Art i manera de tirar, de disparar. Exercicis de tir. Escola de tir. Tir amb arc. Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La sopa cremava: l'acabaven de treure del foc. Jo crec que té febre: el front li crema. Consumir, destruir per l'acció del foc. No cremeu papers. Cremen llenya per cuinar. El paller s'ha cremat. El foc o una calor excessiva, exercir una acció destructora (sobre alguna cosa). El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persona de demostrar, per ella mateixa o mitjançant persona lletrada, la manca de fonament d'allò de què hom l'acusa. Allò que defensa o protegeix. Obra de fortificació per a defensar una posició. Les defenses d'una plaça forta. Destruir les defenses enemigues [...]
