Resultats de la cerca frase exacta: 211
|
1.
destruir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer a trossos (una cosa construïda), arruïnar-la. Destruir un edifici, un pont. L'incendi ha destruït el bosc. Destruir un imperi. Destruir el comerç d'un país. Posar fi a l'existència (d'algú o d'alguna cosa). Destruir els microorganismes patogènics. [...]
|
|
2.
destruir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
|
3.
destruir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: huir] 1 destruir. Destruir un puente, destruir un pont. 2 fig [esperanza, proyecto] destruir. [...]
|
|
4.
destruir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 destruir. Destruir una casa, un pont, destruir una casa, un puente. 2 fig destruir. Destruir les il·lusions, destruir las ilusiones. 3 fig acabar con. Destruir els abusos, l'orgull, acabar con los abusos, el orgullo. [...]
|
|
5.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gastar, corroir. abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur. fer abat(d'una cosa), abatre-la. arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements. demolir(una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una [...]
→ gastar, corroir. abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur. fer abat (d'una cosa), abatre-la. arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements. demolir (una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una doctrina, etc.) enderrocar (una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar (→) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. ensorrar (una construcció. També fig.) desolar (un país, una contrada, etc.) devastar, íd. esvair, íd. afollar. Afollar nius. esquinçar (fig.) talar, arrasar poblats, boscos, camps. delir, destruir del tot. desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta. no deixar pedra sobre pedra volar (una construcció amb un explosiu) desaparellar, destruir del tot o en part l'aparell d'una nau. subvertir (esp. l'ordre, els principis, una regla) descossolar, destruir els fonaments d'una cosa. reduir a no res liquidar. Han reeixit a liquidar tots els focus de rebel·lió. fer cendres (una cosa) (fig.) arrencar de soca-rel (fig., un vici, un abús, etc.) anihilar o aniquilar anorrear abismar consumir desgastar dissipar (les il·lusions, etc.) exterminar (gent, animals, plantes) extirpar (una mala herba, un mal costum, etc.) rocolar, destruir una cosa a cops de roc. fer pols (una cosa) delmar, destruir una gran part d'una cosa (fig.). La pedregada ha delmat les collites. deperir (v. intr.), destruir-se, una cosa, per consumpció o deterioració graduals. Ant. Conservar. Mantenir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
6.
destrucció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de destruir; l'efecte. La destrucció de Jerusalem. [...]
|
|
7.
torpedinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atacar, destruir, (una nau) llançant-li un o més torpedes. [...]
|
|
8.
desfonamentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar, destruir, els fonaments sobre què descansa (alguna cosa). [...]
|
|
9.
subvertir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a terra, destruir, (l'ordre establert, els principis, una regla, etc.). [...]
|
|
10.
destructiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a destruir. Una acció destructiva. [...]
|
→ gastar, corroir.
abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur.
fer abat (d'una cosa), abatre-la.
arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements.
demolir (una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una doctrina, etc.)
enderrocar (una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.)
derrocar, íd.
derruir, íd.
arrasar, destruir fins arran de terra.
arranar, íd.
assolar, íd.
destrossar (→)
aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases.
esfondrar. L'allau va esfondrar l'església.
ensorrar (una construcció. També fig.)
desolar (un país, una contrada, etc.)
devastar, íd.
esvair, íd.
afollar. Afollar nius.
esquinçar (fig.)
talar, arrasar poblats, boscos, camps.
delir, destruir del tot.
desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta.
no deixar pedra sobre pedra
volar (una construcció amb un explosiu)
desaparellar, destruir del tot o en part l'aparell d'una nau.
subvertir (esp. l'ordre, els principis, una regla)
descossolar, destruir els fonaments d'una cosa.
reduir a no res
liquidar. Han reeixit a liquidar tots els focus de rebel·lió.
fer cendres (una cosa) (fig.)
arrencar de soca-rel (fig., un vici, un abús, etc.)
anihilar o aniquilar
anorrear
abismar
consumir
desgastar
dissipar (les il·lusions, etc.)
exterminar (gent, animals, plantes)
extirpar (una mala herba, un mal costum, etc.)
rocolar, destruir una cosa a cops de roc.
fer pols (una cosa)
delmar, destruir una gran part d'una cosa (fig.). La pedregada ha delmat les collites.
deperir (v. intr.), destruir-se, una cosa, per consumpció o deterioració graduals.
Ant. Conservar. Mantenir.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana