Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca frase exacta: 38

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

supeditar sotaposaro posposar posar en segon lloc condicionar. Condicionar una cosa al consentiment d'algú. fer dependre(d'una condició) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]

32. pender (castellà)

Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

v intr 1 penjar. Las hojas penden del árbol, les fulles pengen de l'arbre. 2 pop i p fr dependre. Esto pende de las circunstancias, això depèn de les circumstàncies. 3 fig [pleito, negocio] penjar, estar pendent. 4 pender de un hilo (o de un pelo) aguantar-se per un fil (o per un pèl). [...]

33. dependència

Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)

1 El fet de dependre d'una cosa. interdependència supeditació subordinacióo subordinament relativitat, dependència mútua. subjecció 2 addicció(->)drogodependència, dependència de les drogues. 3 Cosa que depèn d'una altra. annex. Un edifici amb tots els seus annexos. pertinença [...]

34. feroès

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT

Àrea temàtica Llengua. Literatura

Llengua escandinava parlada a les illes Fèroe, descendent de la que durant els segles IX i X hi van dur els noruecs, els avantpassats dels feroesos. A partir del segle XI les illes van dependre de Noruega, i des del XIV, de Dinamarca. Amb la Reforma protestant (segle XVI), el danès va desplaçar de [...]

35. Criteris de redacció de la demanda

Font Fitxes de l'Optimot

sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d'una sentència sobre el fons. Si es vol, cada un d'aquests aspectes pot aparèixer com a títol del paràgraf corresponent. 6. Pètita La pètita s'inicia amb els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es [...]

36. tabassaran

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT

Àrea temàtica Llengua. Literatura

Crist. Van tenir un estat propi al segle VII i entre els segles XIII i XV van passar a dependre del kanat de Derbent. La llengua és el tret principal que els diferencia dels pobles de l'entorn.El tabassaran es divideix en dos blocs dialectals: un de septentrional, també conegut com a misibdin, i un de [...]

37. ir (castellà)

Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

[depender] dependre, ésser qüestió de. Eso va en gustos, això és qüestió de gustos. 61 ir en serio anar de debò. 62 ir lejos fig anar (o arribar) lluny. 63 ir mal anar malament. 64 ir para largo anar llarg (o per llarg). 65 ir por [marchar, pasar] anar per. Ir por un atajo, anar per una drecera. 66 ir por [...]

ir

VERB MODEL v intr
1 [moverse hacia un lugar que no es aquí o ahí] anar. Ir a la ciudad, al cine, a casa, anar a ciutat, al cinema, a casa. Ir de un lado para otro, anar d'un lloc a l'altre.
2 [ir a un lugar relacionado con uno de los dos interlocutores] venir. Iré a tu casa después de cenar, vindré a casa teva després de sopar. Algún día iré a verte, algun dia vindré a veure't.
3 [sin indicar el término] anar-hi. Iremos en coche, hi anirem amb cotxe.
4 [asistir] anar. No va nunca al colegio, no va mai a col·legi.
5 [acción habitual] anar. Los lunes va a jugar al ajedrez, els dilluns va a jugar als escacs.
6 [acudir a una llamada] venir. Ahora voy, ara vinc.
7 [extenderse, abarcar] anar. El prado va del estanque al bosque, el prat va de l'estany al bosc.
8 [marchar] anar, marxar. El negocio va mal, el negoci va malament.
9 [funcionar] anar. Este reloj nunca va bien, aquest rellotge no va mai a l'hora. ¿Cómo va la vendimia?, com va la verema?
10 p fr [estar] anar. Ir cansado, anar cansat.
11 [ir vestido] anar. Ir descalzo, arreglado, en pijama, anar descalç, mudat, en pijama.
12 [ser de tal o tal manera] anar. Ahora va de veras, ara va de debò.
13 [haber diferencia] anar [amb en]. De cuatro a diez van seis, de quatre a deu en van sis. Solo van cuatro, només n'hi van quatre.
14 [apostar] anar. Van veinte euros a que pierde, van vint euros que perd.
15 [entrar en juego] anar-hi. Voy con seis euros, hi vaig amb sis euros.
16 [convenir] anar, escaure, convenir. Le irá bien descansar, li anirà bé de descansar.
17 [sentar] anar, escaure. La falda gris le va muy bien, la faldilla gris li va bé (o li escau). No le va hacer estos papeles, no li va, de fer aquests papers.
18 [indicando continuidad de una acción] anar. Los pacientes van mejorando, els pacients van millorant.
19 a eso voy és aquí on volia arribar.
20 ahora voy [respondiendo a una llamada] ara vinc.
21 ahora voy [acudiendo a otra parte] ara hi vaig.
22 ¡allá va! [al lanzar algo] compte!, ep!
23 ¡allá va! [incredulidad] vinga!, au!
24 ¡allá va! [asombro] alça!
25 a lo que iba com deia.
26 ¿a mí (ti, etc) qué me (te, etc) va ni me (te, etc) viene? [desentenderse] què m'importa?
27 ¿cómo te va (o le va a usted)? com va això?, com anem?
28 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar.
29 ¡dónde va a parar! on vas (o va) a parar!, i ara! ¿Que esto es caro? ¡Dónde va a parar!, que això és car?, on vas a parar!
30 el no va más el bo i millor, la flor i nata, la nata.
31 en lo que va de mes (de año, de siglo) del començament de mes (d'any, de segle) ençà.
32 ir a [seguido de infinitivo] [disponerse a] anar a. Íbamos a dormir cuando llegaron, anàvem a dormir que arribaren. Voy a comer ahora mismo, vaig a dinar ara mateix.
33 ir a [seguido de infinitivo] [en una advertencia] [es tradueix conjugant l'infinitiu en futur]. Te vas a acordar, te'n recordaràs. Le voy a echar de menos, el trobaré a faltar.
34 ir a [en futuro] atrevir-se pron, gosar, ésser capaç. ¿Irá a salir vestida así...?, serà capaç de sortir vestida tal com va?
35 ir adelante [desenvolverse bien] sortir-se'n. ¿Y Javier? —Va adelante, i en Xavier? —Se'n surt prou bé.
36 ir a lo suyo anar a la seva (o per les seves).
37 ir a más [mejorar] anar (o tombar) per bé.
38 ir a menos [empeorar] anar (o tombar) a mal, anar de mal en pitjor.
39 ir a parar anar a parar (o espetegar). ¿Dónde habrá ido a parar el dedal?, on deu haver anat a parar el didal?
40 ir a una anar tots alhora (o tots a l'una).
41 ir bien [marchar bien] anar bé.
42 ir bien [convenir] anar bé, escaure, convenir.
43 ir bien [favorecer] afavorir.
44 ir con [armonizar] fer amb, adir-se, lligar amb. Esta corbata no va con tu camisa, aquesta corbata no lliga amb la teva camisa.
45 ir con [ser partidario] estar d'acord amb.
46 ir con desp sortir amb. No le vayas con monsergas, no li surtis amb històries.
47 ir con [referirse] fer, afectar. Esto no va con vosotros, això no fa amb vosaltres, això no us afecta.
48 ir contra (o en contra de) anar contra (o en contra de).
49 ir de [figurar] fer de. Ir de persona respetable, fer de persona respectable.
50 ir de [ser] anar. Iba de mentirijillas, anava de per riure.
51 ir de [excursión, paseo] anar de, fer. Ayer fueron de excursión, ahir van anar d'excursió.
52 ir de acá para allá (o de aquí para allá) anar d'ací d'allà.
53 ir de mal en peor anar de mal en pitjor, anar (o tombar) a mal.
54 ir demasiado lejos [exagerar] exagerar.
55 ir demasiado lejos [extremar las cosas] estirar (o tibar) massa la corda.
56 ir detrás (o tras) anar darrere (o al darrere de).
57 ir en [indicando el medio de locomoción] anar amb. Ir en tren, anar amb tren.
58 ir en fig [jugarse] anar-hi. Me va la cabeza en esta partida, m'hi va el coll en aquesta partida.
59 ir en [redundar] anar en, resultar en. Ir en perjuicio de uno mismo, anar en perjudici d'un mateix.
60 ir en [depender] dependre, ésser qüestió de. Eso va en gustos, això és qüestió de gustos.
61 ir en serio anar de debò.
62 ir lejos fig anar (o arribar) lluny.
63 ir mal anar malament.
64 ir para largo anar llarg (o per llarg).
65 ir por [marchar, pasar] anar per. Ir por un atajo, anar per una drecera.
66 ir por [buscar, traer] anar a cercar. Ve por tus calcetines, ves a cercar els teus mitjons.
67 ir por [haber llegado] ésser al. Todavía va por el principio, encara és al començament.
68 ir por [aludir] dir per a. Y esto va por ti, i això, ho dic per a tu.
69 ir por [brindar] brindar per. Va por usted, brindo per vós (o a la vostra salut).
70 ir por [tender] tirar per a. Ir por la iglesia, tirar per a frare.
71 ir por delante anar al davant, ésser el primer, ésser al primer lloc.
72 ir que chuta rutllar, anar de meravella.
73 ir sobre [alguien] seguir de prop.
74 ir sobre [alguna cosa] anar darrere (o al darrere de).
75 ir y venir anar i venir.
76 ir y sense més ni més. Y entonces fue y se echó a llorar, i aleshores, sense més ni més, es posà a plorar.
77 no irás (o irá, etc) a pretendre, gosar, atrevir-se a. No irás a comértelo con los dedos..., no pretendràs menjar-t'ho amb els dits...
78 no irás (o irá, etc) a decir que... no pretendràs dir-me que...
79 no ir ni venir nada tant donar-se'n, tant donar-se'n blanc com negre, tant fer-se'n, tant fer naps com cols. A mí ni me va ni me viene nada en eso, a mi, tant se me'n dona blanc com negre, de tot això.
80 no me va no em fa el pes.
81 no vaya a (o no vaya a ser que) no fos cas que.
82 que si fue que si vino que si naps que si cols, que si són verdes, que si són madures.
83 ¡qué va! i ca!, i ara!
84 ¡qué voy (o vas, etc) a...! com puc (o pots, etc)...! ¡Qué va a saber él lo que pasó!, com pot saber ell el que va passar!
85 ¿quién va? qui és?
86 si a eso fuésemos... (o si a eso vamos...) arribats (o arribades les coses) en aquest punt....
87 sin ir más lejos sense anar gaire lluny.
88 si por... va, ... si es tracta de..., ...Si por astucia va, no hay nadie mejor que ella, si es tracta d'astúcia, no hi ha ningú millor que ella.
89 vamos... fam [para expresar desacuerdo o protesta] au, home..., home..., apa...
90 vamos... fam [expresión consecutiva o correctiva] bé. Mañana es la reunión; vamos, eso creo, demà hi ha la reunió; bé, això crec.
91 ¡vamos! fam [para dar ánimo] vinga!
92 ¡vamos, anda! apa!, apa, noi (o apa, noia)!
93 ¡vamos despacio! anem a pams!
94 ¡vamos, rico! desp apa, nen!
95 ¡vaya! [disgusto, desilusión, protesta] ostres!, vaja!, bé vaja! ¡Vaya, he perdido el reloj!, ostres, he perdut el rellotge!
96 ¡vaya! [censura] quin -a. Vaya un amigo que tienes, quin amic que tens.
97 ¡vaya! [sorpresa] ves per on!, alça! ¡Vaya, hombre!, ¿ya está de vuelta?, ves per on!, ja està de tornada?
98 ¡vaya! [compasión, simpatía] ostres!, vaja!, noi -a! ¡Vaya, qué mala suerte tienes!, ostres, quina mala sort que tens!
99 ¡vaya! [énfasis] quin -a! ¡Vaya frío!, quin fred! ¡Vaya siestas que se pega!, quines migdiades que fa!
100 ¡vaya con...! carall de...! ¡Vaya con el niño!, carall de nen!
101 vaya lo uno por lo otro una cosa va per l'altra.

v pron
102 ¡voy! [hacia allá] hi vaig!
103 ¡voy! [hacia aquí] vinc!
104 ¡voy! [en el juego] vaig!
105 voy enseguida (o volando) vinc de seguida, vinc corrents.

v intr
106 y vas (o vais, etc) que chutas (o chutáis, etc) passa que t'he vist, tenir-ne prou i massa, i encara gràcies. Toma los cinco euros, y vas que chutas, pren els cinc euros, i en tens prou i massa (o i passa que t'he vist, o i encara gràcies).

v pron
107 [marcharse] anar-se'n. No te vayas todavía, no te'n vagis encara. ¡Vámonos!, anem-nos-en!
108 [ir] anar intr. Se han ido de paseo, han anat a passeig.
109 [inminencia] estar per anar-se'n, haver d'anar-se'n. Se va al extranjero, està per anar-se'n a l'estranger.
110 anar-se'n. ¡Vete al diablo!, ves-te'n al diable!
111 [escaparse un líquido, un gas, etc] anar-se'n, escolar-se.
112 [correrse, deslizarse] anar-se'n, esmunyir-se, escórrer-se, lliscar intr. Se me fue de entre las manos, se m'esmunyí d'entre les mans.
113 fig [consumirse, gastarse] anar-se'n.
114 fig [morirse] anar-se'n.
115 fig [desaparecer] anar-se'n, marxar intr. ¿Se te ha ido el dolor de cabeza?, se te n'ha anat el mal de cap?
116 fig [borrarse] escapar-se. Se le fue de la memoria, se li escapà de la memòria.
117 fig [escaparse] escapar intr. Se le fue un suspiro de alivio, li escapà un sospir d'alleujament.
118 fig i fam [no retener las necesidades] fer-s'ho a sobre.
119 irse abajo [hundirse] anar-se'n a terra, enfonsar-se, ensorrar-se, esfondrar-se. El techo se fue abajo, el sostre s'ensorrà.
120 irse abajo fig [frustrarse] enfonsar-se, ensorrar-se. Todos sus planes se han ido abajo, tots els seus plans s'han enfonsat.
121 irse de la lengua fig anar-se'n de la llengua (o de la boca).
122 irse de la mano (o de las manos, o irse la mano) fig tenir la mà llarga, deixar anar la mà.
123 vete a saber ves a saber (o aneu a saber).

Abreviacions

38. Documentació jurídica. Presentació. Fonaments de dret [PDF, 734 kB]

Font Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística

com sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d'una sentència sobre el fons. Si es vol, cada un d'aquests aspectes pot aparèixer com a títol del paràgraf corresponent. [...]

Abreviacions

Pàgines 4 / 4
<< Anterior Pàgina 1 2 3 4