Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple:
respon i responeu, però responguem, responguin
beu i beveu, però beguem, beguin
Malgrat que col·loquialment de vegades es fa servir la forma de segona persona del plural del present de subjuntiu com a imperatiu (respongueu, begueu), convé recordar que cal evitar aquesta forma en els registres formals. Ara bé, cal tenir present que en contextos negatius, sí que es recorre al present de subjuntiu per a usos de l'imperatiu. Per exemple: