vèncer (o regnar).  [...]

Dinastia de califes de l'islam, que va enderrocar la dinastia dels omeies i va regnar a l'Iraq de l'any 750 al 1258, any de la conquesta de Bagdad a càrrec dels mongols. [...]

1 preponderar predominar avantatjar triomfar guanyar vèncer regnar. Regna el vent del nord. dominar sobresortir imposar-se. S'imposa per la seva intel·ligència. 2 (prevaler-sepron.) aprofitar-se, servir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]

[principiar] començar, principiar. Entrar a reinar, començar a regnar. 10 entrar. Entrar en las normas, entrar en les normes. 11 entrar. Esto no entra en mis costumbres, això no entra en els meus costums. 12 [ingresar] entrar. Ha entrado en un (o en el) instituto, ha entrat en un (o a l') institut. 13 [...]

aquella terra. remenar l'olla(fig.) o ésser de l'olla, ésser dels qui governen o manegen un afer. 4 Esp. Dirigir els afers de l'Estat. regentar, el qui, en una monarquia, governa en lloc del rei, que n'és absent. regnar(a títol de rei) tiranitzar, governar tirànicament. caciquejar [...]