La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es [...]
Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.
La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:
Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').
En [...]
Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això és més habitual en els registres [...]
Per expressar el sentit de costi el que costi, sense possibilitat d'opció, en català se solen fer servir, segons el context, les expressions tant sí com no o bé peti qui peti, entre d'altres. Per exemple:
Hem d'aconseguir una altra invitació al concert, tant sí com no.
Peti qui peti, aquesta [...]
Generalment, el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com a adverbi. Les expressions resultants simplement denoten la negació del mot que ve al darrere (i dels seus complements, si n'hi ha). En conseqüència, aquests casos s'escriuen sense guionet. Per exemple:
la no [...]
La forma res és un pronom que equival a 'cap cosa'. Per exemple:
Se n'ha anat sense dir-me res. ('sense dir-me cap cosa')
?Què vols? ?Res. ('cap cosa')
No fa res del que li ordenen. ('no fa cap cosa')
En canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt [...]
El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l'adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa 'molt'. Aquest mot té dues formes de plural: gaires i gaire. En plural, generalment s'usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma [...]
L'expressió castellana no ser de recibo, que es fa servir per dir que una cosa no compleix les condicions necessàries perquè ho accepti la resta, no té una traducció literal en català.
Segons el context, cal buscar una expressió equivalent, com ara és inadmissible, és inacceptable, no és prenedor [...]
El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple:
Últimament el nen no em menja bé.
Vigileu, no fos cas que arrenqui a [...]
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh?
Recordes com et tractava, oi [...]
