Resultats de la cerca frase exacta: 22
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
clergue
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que ha rebut ordes sagrats, especialment sacerdot. [...]
|
|
2.
incardinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un bisbe, integrar (un clergue) en la clerecia del seu bisbat. Unir, lligar, (una cosa) a una altra, relacionar-la-hi íntimament. [...]
|
|
3.
goliard
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, estudiant, clergue, monjo, que anava vagant per raons d'estudi, de guany, i a la recerca d'una vida lliure i joiosa. [...]
|
|
4.
bordoner
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue que duu bordó en les funcions religioses. [...]
|
|
5.
minorista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue que solament havia rebut els ordes menors. [...]
|
|
6.
clerecia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, estat, de clergue. Cos dels eclesiàstics. Conjunt dels clergues. [...]
|
|
7.
nicolaisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En època feudal, convivència d'un clergue amb una dona. [...]
|
|
8.
diaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]
|
|
9.
epistoler
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue encarregat de cantar l'epístola en les misses solemnes d'algunes esglésies. [...]
|
|
10.
ostiari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue que havia rebut l'ostiariat i s'encarregava d'obrir i tancar l'església. [...]
|
